11.02.2013 - 13:23
Els experts legals del govern britànic de David Cameron han admès que ‘no és inconcebible’ la permanència automàtica d’una Escòcia independent dins de la Unió Europea. En el primer informe que Londres publica per defensar el manteniment de la unió entre Escòcia i la resta de la Gran Bretanya, dos professors de dret internacional reconeixen que Edimburg podria continuar al club europeu si “els òrgans europeus rellevants i els estats estiguessin disposats a ajustar els seus requeriments normals per l’adhesió en les circumstàncies del cas d’Escòcia”. El text, però, avisa que això seria “una decisió seva” i que no estaria “requerida ni per la llei internacional ni, molt menys, pel sistema legal europeu”.
El govern britànic de David Cameron ha donat aquest dilluns el tret de sortida a la seva campanya contra la independència d’Escòcia. Londres ha publicat el primer d’una sèrie d’informes dels seus assessors legals que avisen de les “implicacions internacionals” de la secessió, i que intenten defensar el manteniment de la Unió. El text, elaborat pels professors de dret internacional James Crawford, de la Universitat de Cambridge, i Alan Boyle de la universitat d’Edimburg, assegura que Escòcia seria considerada a nivell internacional “com un nou estat després de la independència”, mentre que la resta del Regne Unit mantindria els drets i obligacions de l’antiga unió.
L’informe, preparat el 10 de desembre i que en circumstàncies normals hagués estat secret, ha estat publicat pel govern britànic coincidint amb l’inici de la seva campanya en contra de la independència, i parla d’organitzacions com l’ONU o la UE. “Potser no hi ha una llei internacional que governi l’herència en la permanència en les organitzacions internacionals. Però almenys en el cas de l’ONU, es requeriria que Escòcia s’unís com un nou estat membre mentre que la resta del Regne Unit mantindria el seu rol, inclòs el seu seient permanent al Consell de Seguretat”, assegura el text.
En el cas de la Unió Europea, la tesi dels dos experts és també que s’hauria de renegociar l’adhesió, però admeten que tot el debat és “especulatiu”. “A la pràctica, les conseqüències de la independència d’Escòcia a la Unió Europea dependran molt de l’actitud dels altres estats membres i dels òrgans de la UE, i de les negociacions”, afirmen els dos catedràtics. “No hi ha un precedent clar d’una part de la metròpoli d’un estat membre de la UE esdevenint independent i després demanant la permanència automàtica o el seu dret d’unir-se a la UE”, asseguren els experts. “Ni mai tampoc un estat ha sortit de la UE”, afegeixen.
Segons l’informe, l’escenari més probable és que una Escòcia independent hagi de tornar a demanar l’adhesió a la Unió Europea. Però segons l’assessorament legal, el procés pot variar molt dependent de l’acord entre Londres i Edimburg, i de la voluntat de les institucions comunitàries i, especialment, dels estats membres. “La possibilitat que el procés d’adhesió es pogués variar en el cas d’Escòcia, tenint en compte que ja és subjecte a la llei de la UE com a part del Regne Unit, podria ser un tema de negociació”, assegura el text. “Però el resultat final de l’adhesió seria probablement el mateix: un tractat introduint les esmenes necessàries als tractats de la UE per incrementar el nombre de membres”, precisa l’informe.
En aquest punt, però, els experts tampoc descarten un procés més ràpid. “No suggerim que sigui inconcebible per Escòcia ser automàticament membre de la Unió Europea. Els òrgans rellevants de la UE o els estats membres podrien estar disposats a ajustar els requeriments usuals d’adhesió d’acord amb les circumstàncies del cas d’Escòcia”, defensen. “Això seria una decisió que haurien de prendre ells, probablement en base a negociacions, però no està requerit ni per la llei internacional ni, molt menys, pel sistema legal de la UE”, afegeixen.
Els dos experts consultats pel govern britànic també parlen d’una negociació del Regne Unit amb Brussel·les per la pèrdua de territori i població que suposaria la independència escocesa. “Presumiblement el Regne Unit tindrà poc marge per resistir-se a una reducció proporcional” del seu pes a la UE d’acord amb la sortida d’Escòcia.
El text també explora la possibilitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea pugui intervenir per “resistir-se a permetre que una part d’un estat membre de la UE pugui sortir automàticament de la Unió, especialment perquè això afectaria els drets individuals dels seus ciutadans actuals”. Els experts assenyalen, però, que el rol del tribunal en tot el procés seria “molt improbable” i apunten a una negociació política si el cas escocès s’arriba mai a materialitzar.
