10.02.2013 - 11:15
Primer van ser les consultes sobre la idenpendència. Després, l’Associació de Municipis per la Independència. I mentrestant, l’Assemblea Nacional Catalana, local i nacional alhora. Ara s’hi afegeix l’Associació Catalana de Municipis (ACM), que en l’assemblea general que farà aquest dilluns convocarà un gran congrés municipalista amb el lema ‘Catalunya nou estat d’Europa’ i marcarà una nova línia de treball de l’entitat. En què consisteix? En com començar a construir el món local del nou estat propi. Així ho explica el president de l’ACM i batlle de Premià de Mar, Miquel Buch.
‘El més important és que algú ha premut el botó, i aquesta ha estat l’ACM’, ha assegurat Buch, afegint que l’objectiu del congrés és motivar un debat entre ajuntaments, consells comarcals i diputacions per dibuixar i tenir la feina feta amb vista al moment en què s’assoleixi la independència.
Buch emmarca l’objectiu de dissenyar el nou món local de l’estat propi dins del procés de construcció d’estructures d’estat anunciat pel president de la Generalitat, Artur Mas, i alhora de ‘treballar per sortir de l’encotillament que tenim ara mateix amb les lleis espanyoles.’
‘Les normes de la legalitat estatal que afecten els ajuntaments no tenen sentit i ells no tenen voluntat de fer-les modernes, ni de fer-les adreçades a obtenir majors i millors serveis.’ En oposició a aquest escenari, el president de l’ACM aposta per construir un nou món local dissenyat des de zero i basat en un estat propi.
‘L’únic que pretenem amb aquest congrés és començar-lo ara i donar-nos força mesos per parlar-ne’, indica Buch. Anant a un àmbit més concret, assenyala que ha de servir ‘per parlar de regeneració democràtica, de si hem de ser elegits com ara o amb altres sistemes, de l’acció directa, de la segona volta, etc.’
Poc finançament i excés de serveis
Pel que fa a la situació estrictament actual, el president de l’ACM denuncia el finançament que reben els ajuntaments i carrega contra l’actitud del govern espanyol amb el pla per pagar a proveïdors que va iniciar. Enlloc de millorar el finançament, afirma Buch, el que l’executiu de Rajoy fa és dir que continuaran igual de mal finançats i que serà el govern estatal qui delimitarà què es paga o no es paga. En aquest sentit, compara l’actitud de l’executiu popular amb la d’un ‘nen gran que abusa dels més petits.’
La situació precària dels consistoris es veu agreujada, afegeix el president de l’ACM, pels serveis que es donen. Preguntat sobre els que se n’hauria de poder prescindir, Buch assenyala les inspeccions de contaminació lumínica i acústica, les escoles bressol i de música, alhora que destaca la quantitat de personal que s’ha de tenir en centres com ara biblioteques.
Revisió de competències abans de supressió
Pel que fa al debat sobre l’aprimament de l’administració i el d’evitar duplicitats, Miquel Buch assegura que no ho vol obviar i demana examinar abans ‘per què serveixen, què poden fer i quina autoritat poden donar’ diversos organismes com els ajuntaments, els consells comarcals i les diputacions. Seguint aquest fil, el president de l’ACM assegura que la llei que s’elabora des del govern no apunta cap a la supressió sinó cap a veure quins serveis poden prestar. Buch obre la porta a estudiar la sessió de competències d’ajuntaments cap a consells comarcals, per exemple, ja sigui de forma voluntària o fins i tot obligatòria depenent de la tipologia i la mida dels municipis.
Fusió sense trair als principis
En darrer terme, preguntat sobre la relació de l’ACM amb la Federació de Municipis de Catalunya i el seu futur, Buch ha citat Miquel Martí i Pol assenyalant que ‘tot està per fer i tot és possible’. Interrogat concretament sobre una possible fusió, Buch assegura que l’Associació Catalana de Municipis no pot renunciar al fet que ‘respon a una estructura catalana i no espanyola’ i també a què ‘no hi ha ajuntaments amb més representació que altres.’ Si aquests dos grans trets fonamentals es respecten, indica Buch, ‘no hi ha problema a l’hora de parlar de fusió.’ De totes maneres, el president de l’ACM es mostra convençut que ‘hi ha coses molt més importants que la fusió de les dues entitats.’
