Notícies

Dilluns  28.01.2013  06:00

Els 'homes de negre' aterren a Espanya

Hi van per segona vegada, per supervisar les injeccions de diners rebudes a partir del rescat bancari

Men?ame
 

El grup d'experts i representants del Fons Monetari Internacional (FMI), coneguts per 'homes de negre', arribaran avui a Espanya en una nova missió per a controlar i avaluar la reforma del sector bancari. La missió forma part de l'acord signat el juliol de l'any passat amb l'eurogrup, pel qual l'estat espanyol rebia una injecció de diners per al rescat bancari. En contrapartida, Espanya es comprometia a facilitar a la Comissió Europea, al Banc Central Europeu i a l'FMI tota la informació necessària per a supervisar i fer un seguiment de la reforma financera.

Els 'homes de negre', que ja van fer un primer estudi l'octubre passat, romandran cinc dies a Madrid i elaboraran un segon informe que es farà públic a principi de març. En concret, analitzaran la gestió de les injeccions de fons europeus que han rebut les quatre entitats nacionalitzades: Bankia, Novagalicia, Catalunya Banc i Banc de València.

Segons fonts de l'FMI recollides per diversos mitjans internacionals, la missió d'avui té un caire diferent de les anteriors, perquè per primera vegada s'hi farà una supervisió activa.

Lagarde recorda que Espanya ha de complir els objectius de dèficit

La directora de l'FMI, Christine Lagarde, va recordar fa poques setmanes que l'estat espanyol necessitava aquesta supervisió i que calia accelerar la reforma del sector bancari espanyol. Lagarde també va instar el govern de Rajoy a continuar fent ajustaments per complir els objectius de dèficit fixats per la Unió Europea. Uns objectius que l'estat espanyol ha repartit de manera molt desigual entre les administracions públiques, car ha imposat la part més voluminosa de la retallada a les comunitats autònomes, que precisament són les que tenen les competències per sostenir l'estat del benestar, els serveis socials i la cohesió social.

A més, quan els objectius de dèficit marcats per la UE s'han flexibilitzat, l'estat no ha repartit equitativament el marge obtingut, sinó que se l'ha aplicat íntegrament als seus comptes i ha collat encara més les administracions autonòmiques. Fins al punt que el parlament europeu va haver de demanar fa dues setmanes a l'estat espanyol que donés més marge de dèficit a les autonomies. Aquest repartiment és especialment injust, també, si es té en compte que les comunitats autònomes són responsables tan sols d’un terç del volum de despesa global de l'estat.