Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  23.01.2013  18:00

Catalunya es declara sobirana

CiU, ERC, ICV-EUiA i un diputat de la CUP voten a favor de la declaració que defineix el poble de Catalunya com a 'subjecte polític i jurídic sobirà' · El PSC s'alinea amb el no del PP i C's · Cinc diputats socialistes no voten

Men?ame
 

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir un document històric, la declaració de sobirania (PDF), que defineix el poble de Catalunya com un subjecte polític i jurídic sobirà. Una declaració que comença el procés per exercir el dret d'autodeterminació i que ha de menar a una consulta sobre el futur polític del principat el 2014, tal com s'hi van comprometre CiU i ERC en l'acord de governabilitat. Aquests dos partits i ICV-EUiA havien subscrit el document, que també va rebre el vot afirmatiu d'un dels tres diputats de la CUP; els altres dos es van abstenir, per criticar 'les renúncies' amb què comença el procés.

El PSC finalment es va alinear en el bloc del no a l'autodeterminació, juntament amb el PP i Ciutadans, que van titllar la declaració de sobirania d'il·legal i inconstitucional. Però cinc diputats socialistes van protestar contra aquesta decisió del PSC i no van votar. Són Àngel Ros, Rocío Martínez Sampere, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura. Comptat i debatut, el no suma 41 diputat; el sí, 85, i hi ha dues abstencions.

La votació posava punt final a un debat que ha acaparat l'agenda política catalana des de fa gairebé dues setmanes, quan CiU i ERC van pactar la proposta inicial de resolució sobre la declaració de sobirania del poble de Catalunya. Durant els darrers dies, aquests dos partits han acordat una proposta final amb ICV-EUiA, que incloïa referències al paper del parlament com a impulsor del dret de decidir.

També es van acostar posicions amb la CUP, però com que no s'hi esmentaven explícitament els Països Catalans i s'hi mantenia la referència al marc europeu en l'exercici del dret de decidir, finalment només la diputada Georgina Rieradevall ha donat suport a la declaració. Els altres dos representants de la CUP, David Fernández i Quim Arrufat, han optat per l'abstenció.

CiU veu sorprenent el vot contrari del PSC

Pel que fa a les posicions defensades pels grups parlamentaris, CiU va qualificar de sorprenent el vot contrari dels socialistes, anunciat ja des del matí. 'És sorprenent que alguna força no hi sigui quan s'havia compromès amb el dret de decidir', va assenyalar el president parlamentari de la federació, Oriol Pujol, adreçant-se al primer secretari del PSC, Pere Navarro. 'S'autoexclou o bé té unes altres servituds que no vol explicar', va reblar.

Segons Oriol Pujol, 'tothom que és partidari del dret de decidir, hi té cabuda, en aquesta declaració'. Per ell, 'si es vol el federalisme, prèviament s'ha de voler el dret de decidir'. En aquest sentit, també va assegurar que el text aprovat 'no és cap declaració a favor de l'estat propi, de la independència, del federalisme ni del pacte fiscal'.

Oriol Pujol va justificar la declaració de sobirania i el procés de transició nacional pel fet que el govern espanyol vol reformar 'el mapa administratiu i polític' de l'estat espanyol mitjançant 'l'ofec econòmic'. 'El poble de Catalunya, en lloc de caure en la resignació, reacciona d'una manera molt clara', va dir. I encara afegí que el poble 'reclama poder parlar i poder ser consultat'.

Tot i els missatges adreçats al PSC, Pujol va dir que no era moment de fer retrets, perquè ahir era 'un dia històric' que havia d'anar revestit de 'solemnitat'. També va voler deixar clar que, tot i no acceptar esmenes a la proposta de declaració finalment aprovada, 'la porta queda oberta a tots' en el procés iniciat.

ERC:

'El document que presentem avui es pot resumir amb una sola paraula: democràcia'. D'aquesta manera va introduir el president d'ERC, Oriol Junqueras, la declaració de sobirania. Digué que només hi havia un dret de decidir: el que permetia als ciutadans de Catalunya de decidir el seu futur sense dependre de cap institució externa. 'El dret de decidir consisteix a no haver de demanar permís per decidir', va definir. 'Per sobre de la voluntat democràtica dels ciutadans no hi ha res', insistia, per contradir els qui titllen el text de contravenir la legalitat espanyola.

Per a Junqueras, aquest 23 de gener serà en un dia 'històric' segons com acabi el procés, que necessitarà 'grans consensos' polítics, econòmics i socials.

ICV-EUiA creu que és una qüestió de democràcia

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, no creu que el debat de la sobirania i el dret de decidir sigui entre 'sobiranistes i no sobiranistes', sinó entre 'aquells qui volen l'expressió democràtica de la ciutadania i els qui no'. Per ell, acceptar el dret dels catalans de decidir el seu futur és una qüestió de democràcia, i lamenta que alguns partits utilitzin la legalitat com a mur infranquejable per a la voluntat popular.

Tot i que el procés va començar 'malament', va dir Herrera, amb un acord de govern entre CiU i ERC en què es definien les bases perquè el poble de Catalunya exercís el dret de decidir, 'gràcies a l'esforç de tots' el text presentat ahir havia pogut comptar amb el suport d'una àmplia majoria. Qüestions com el lideratge del parlament, el foment de la participació social en el procés, o la garantia de la cohesió social i territorial hi foren afegides a instàncies d'ICV-EUiA.

Tot i l'àmplia majoria assolida, Herrera va assegurar que no deixaria de cercar un suport més ampli, tant al Parlament, i especialment dirigint-se a CUP i PSC, com a la societat catalana. 'Que no s'equivoqui ningú, això no s'acaba avui', apuntava.

La suma dels eco-socialistes al procés cap a la consulta és clara, perquè han signat la declaració de sobirania, però Herrera va posar tres condicions perquè ICV-EUiA s'hi mantingués fins al final: el procés s'hauria d'emmarcar en la defensa del dret de decidir i no en la defensa de la independència; s'hauria de liderar des del Parlament i la societat civil i no pas des d'un partit o dos que donin suport al govern; i s'haurien d'esgotar totes les etapes de negociació i diàleg.

'Depenent de la resposta a aquestes tres qüestions, ICV-EUiA serà en el procés o no hi serà', va assegurar Joan Herrera. Alhora, va anunciar que el seu grup també s'enfrontaria a la construcció d'un nou país que mantingués els privilegis d'unes poques elits o que no lluités decididament contra la corrupció.

La CUP fa un 'sí crític'

La CUP va emetre un 'sí crític' a la declaració de sobirania. Només un dels seus diputats, Georgina Rieradevall, hi va votar a favor per demostrar el compromís del partit amb la sobirania de Catalunya, però els altres dos es van abstenir, com a mostra de discrepància envers l'estratègia amb què s'ha iniciat aquest procés, 'perillosament vinculada a un acte de govern, a un acord a dues bandes exclusiu entre CiU i ERC'.

'L'esquerra independentista està compromesa amb la lluita per l'alliberament nacional, perquè creu que la independència és l'instrument més poderós per retornar el poder polític i econòmic al poble', va dir el diputat Quim Arrufat. Segons ell, per assegurar que aquest procés respon estrictament a la voluntat del poble, el primer pas hauria de ser convocar un referèndum. I després, si el resultat és sí, començar a negociar amb la comunitat internacional. Amb tot, la CUP accepta que la consulta sigui l'últim punt del procés de sobirania, tal com va acordar la majoria parlamentària.

Les dues principals reserves eren que el text no recollia tan explícitament com voldrien el concepte de Països Catalans i la voluntat que tots els seus territoris compartissin un mateix projecte. Tampoc no comparteixen que es vinculi una hipotètica independència de Catalunya amb la pertinença a la UE i demanen que es doni llibertat als ciutadans per decidir quin model de país prefereixen.

Una declaració il·legal, segons el PSC

Al costat del no a la declaració, Pere Navarro va insistir que el PSC s'hauria adherit a un text que defensés el dret de decidir amb les condicions jurídiques i legals necessàries i de manera acordada amb l'estat. Això no ho inclou la declaració presentada per CiU, ERC i ICV-EUiA, segons el líder dels socialistes, que, en la seva intervenció al ple, va acusar els tres partits de pressuposar el final del procés quan parlen de sobirania i, d'aquesta manera, condicionar-lo.

Navarro, citant l'estatut i la constitució espanyola, va voler argumentar que la declaració conjunta no respectava la legalitat. Si es vol un canvi, va defensar, s'hauria de començar impulsant modificacions en aquestes dues lleis. La proposta de resolució del PSC demana que es modifiqui la constitució espanyola i insta el parlament i el govern a impulsar-la.

El primer secretari del PSC va voler marcar distàncies amb allò que qualificà d'immobilisme del PP. Va reconèixer que els socialistes catalans no s'havien trobat còmodes amb la sentència del Constitucional espanyol sobre l'estatut, que no estaven d'acord amb l'actual model de finançament i, encara menys, amb la centralització que, segons ell, emprèn el govern del PP. Tanmateix, va afegir, són partidaris de recuperar allò que es va perdre amb la sentència o millorar el finançament a través d'una reforma constitucional que converteixi l'espanyol en un estat clarament federal. El federalisme, va dir, seria la millor solució per a Catalunya.

'No volem trencar, no volem marxar, volem continuar junts, però no d'aquesta manera', va dir. Segons ell, la declaració porta Catalunya a un 'carreró sense sortida', perquè divideix la societat, trenca vincles amb l'estat espanyol, perjudica l'economia catalana i posa en risc l'ancoratge a la UE. I, adreçant-se al president Mas, va dir que l'adhesió de CiU a les posicions d'ERC impediria que Catalunya exercís el dret de decidir. L'incompliment de la legalitat dificulta la consulta, segons Navarro. I va acabar dient: 'Tornem a la casella de sortida, al conflicte, allà on vostè potser està més còmode, però on Catalunya sempre perd.'

Camacho afirma que és 'un dia trist'

La presidenta del PPC, Alicia Sánchez-Camacho, va començar la intervenció dient, en espanyol, que era un dia trist per a Catalunya. Els catalans viuen moments molt greus tant per la situació econòmica general, i per la crisi institucional i política afegida, segons ella. Va recordar que abans de les eleccions del novembre, els diputats dels grups favorables al dret de decidir eren 86 i ara són 87. I lamentà el cost econòmic, polític, social i institucional que, segons ella, havia tingut la convocatòria de comicis avançats. 'Tot per un diputat més', va dir. La seva conclusió és que la declaració que es votava s'aprovaria amb menys suport que la reforma de l'Estatut.

A la llista de greuges de la declaració, la líder dels populars catalans va afegir que era al marge del marc legal, que era inconstitucional i que, a Europa, només hi trobaria la complicitat dels euroescèptics. Amb l'aprovació del text, va dir Sánchez-Camacho, alguns volen iniciar un camí cap a la independència i desafiar el govern espanyol.

Sánchez-Camacho, que va celebrar que el PSC se situés 'en el costat de la legalitat i la democràcia', va assegurar que la gran majoria dels catalans no volien la independència de Catalunya. Voldrien, segons ella, que el govern es preocupés per allò que ara mateix és el seu problema: la crisi econòmica.

Sánchez, que va passar al català a mitja intervenció, va admetre que s'havien de millorar aspectes de l'estat autonòmic. Però això, afegí, no es pot fer des de la 'trencadissa', la divisió i la ruptura. Considera que Mas ha començat un camí cap al no-res que fins i tot motiva esquerdes dins de CiU. Furgant en la polèmica entre Convergència i Unió, Sánchez-Camacho va demanr als diputats d'Unió que no votessin a favor de la declaració.

'És possible d'encarar els problemes sense trencadisses ni divisions i amb un finançament millor ', va dir. Però l'aprovació de la declaració és 'un engany'. 'No volen el dret a decidir, volen que els catalans diguin sí a la independència.' Va acabar remarcant que el PPC lideraria el 'no' a la independència, i que no participaria de 'l'engany' per garantir la convivència i la pluralitat.

C's també creu que la declaració passa 'per sobre' la llei


En una intervenció íntegrament en espanyol, el president de C's, Albert Rivera, va acusar CiU, ERC i ICV-EUiA de 'passar per sobre' de la legalitat, la democràcia, el consens constitucional, l'estat de dret i l'Estatut. En un estat de dret, va dir, es respecten les lleis i qui les desafia va contra la democràcia, afegí.

Rivera va qualificar la declaració de 'deliri' portat a terme en una seu democràtica. El debat d'ahir, segons el líder de C's, era una manera de 'fer teatre, fent servir una institució de l'estat'. Per això, Rivera instà Mas a començar a treballar en aquesta legislatura per resoldre els problemes que preocupen realment als catalans, que són, segons ell, la crisi econòmica i la desocupació.

El vot de C's contra la declaració sobiranista fou, segons Rivera, un vot afirmatiu a l'estat de dret, a la democràcia, a l'estatut, a la constitució espanyola, a la convivència i a la unitat de l'estat espanyol. I va acabar dient que construiria una alternativa als partits sobiranistes que fos capaç de fer possible un executiu català que defensés la unitat.

Men?ame