EL PSC vol treure la paraula ‘sobirà’ de la declaració

  • Ho ha explicat Laia Bonet, que assegura que els socialistes volen afegir-se al consens • Diu que cal deslligar el dret de decidir dels objectius de cada partit

VilaWeb
Redacció
21.01.2013 - 09:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les negociacions per incorporar el PSC a la declaració de sobirania continuen avui a contrarellotge. Els socialistes semblen allunyar-se’n, car exigeixen un text adequat a la legalitat espanyola i a la constitució que Esquerra no pensa acceptar. Laia Bonet, membre de l’executiva del PSC, ha donat uns quants detalls més dels punts de desacord, en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio.

Bonet considera que cal deslligar el dret de decidir dels objectius de cada partit i acusa Esquerra i CiU de voler vincular la declaració amb la independència. N’ha posat un exemple: en opinió del PSC la paraula ‘sobirà’ té massa contingut polític i massa vincles amb el projecte independentista.

Tot amb tot, Bonet ha assegurat que el PSC té voluntat d’acord i que seria un fracàs que no s’arribés a fer la consulta ‘sobre el futur que els catalans volen per a Catalunya’.  ‘El PSC té voluntat d’èxit’, ha dit, i ha recordat que la llei de consultes catalana és hàbil per a ser aplicada.

De fet, la proposta de resolució del PSC inclou la definició de Catalunya com a subjecte polític, però no ‘jurídic i sobirà’, i  defensa que el dret de decidir s’ha d’exercir segons la ‘legalitat’, és a dir, d’acord amb l’estat espanyol. Ho explicava abans-d’ahir el primer secretari, Pere Navarro.

El secretari d’organització de CDC, Josep Rull, retreu al PSC que faci servir tots els mecanismes per evitar que la declaració de sobirania vagi endavant amb el màxim suport possible. Lamenta que els socialistes bloquin el procés, i per això ahir feia una crida ‘a la responsabilitat i la generositat’ i instava el PSC a ‘fer cas del missatge que va donar el poble de Catalunya en les últimes eleccions’, és a dir, de poder decidir el futur com a país.

‘La legalitat sempre hi és present, perquè el procés es farà d’acord amb la llei emanada d’un parlament legítim i democràtic, que és el Parlament de Catalunya’, ca dir Rull. Alhora, manifestava la voluntat de CiU de continuar negociant fins dimecres per mirar d’arribar al màxim acord. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també va fer una crida ‘a la unitat i la voluntat de buscar un acord nacional tan majoritari com sigui possible’.

Junqueras: ‘No acceptarem el raonament del PSC’

‘No podem acceptar el raonament del PSC, que diu que hem de fer tot el camí dintre del marc legal espanyol, un marc legal definit pel PSOE i el PP en gran mesura.’ Això ho deia ahir el president d’ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista a Catalunya Informació, i recordava als socialistes que la reforma de la constitució espanyola que proposen hauria de ser acceptada pel PP: ‘El PSC ens demana que confiem el futur del nostre país al PP, i això no ho farem mai’, va dir. ‘Si ho entenen, bé; si no, els ciutadans decidiran.’ Per Junqueras, la qüestió fonamental és que el futur de Catalunya l’han de decidir els ciutadans, que ‘majoritàriament van votar dient que volien una consulta’.

Sobre la ‘legalitat’ a què es refereix el PSC, va dir que hi havia l’obligació de fer la consulta al marge de què diguessin el govern i el Tribunal Constitucional espanyols. ‘El nostre dret no deriva d’allò que ells diguin; la nostra voluntat de fer una consulta deriva de la voluntat dels ciutadans de Catalunya i del dret internacional.’ I afegia que, d’acord amb la jurisprudència internacional, ‘és la democràcia que ha de determinar els marcs legals i no els marcs legals que han de coartar la democràcia’.

Herrera critica el PSC per ‘irresponsable’

Els socialistes també van rebre ahir les crítiques del secretari general d’ICV, Joan Herrera, que els va qualificar d’irresponsables. En declaracions a Catalunya Ràdio, va dir que un acord de cinc seria difícil, tenint en compte la posició del PSC, i va posar en dubte que tingués cap voluntat d’acord.

Tot i no voler desistir, Herrera es va mostrar molt escèptic d’arribar a cap acord amb els socialistes i va dir que la resta de formacions implicades en el procés els havien donat prou arguments per a l’acord.

Per una altra banda, la CUP i EUiA també van marcar distàncies amb el text de la resolució de CiU i ERC.

CUP: ‘No hi ha garantida l’adhesió completa’

La cinquena formació favorable al dret de decidir, la CUP, diu que ara per ara veu llunyana i difícil l’adhesió completa al redactat, perquè no inclou cap dels quatre punts de la seva proposta de resolució. En el consell polític d’abans-d’ahir va decidir que dimecres portaria aquesta proposta a votació del ple, si bé mentrestant continuaria negociant amb la resta de partits. També va deixar la porta oberta a una ‘adhesió parcial’, però encara havia d’estudiar com la formularia.

Més informació:

Informe: què és i de què serveix una declaració de sobirania?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any