10.01.2013 - 13:21
Un dels problemes més notables del cinema és que no ha sabut trobar un llenguatge que arribi als joves. Molts experts apunten a una crisi de la narrativa clàssica que ha generat una hibridació de gèneres i estils. Davant aquest fenomen preocupant ha sorgit un model d’èxit: les nissagues. En els últims 10 anys les grans sagues del cinema han atret a milions d’espectadors joves i han generat un estil que molts han imitat. Grans històries com les de Harry Potter, el Senyor dels Anells i els herois de Marvel han unit novel·les i llibres amb el cinema. Moltes productores han trobat en les sagues el manà econòmic per a les seves finances.
Aquest èxit de les sèries ha vist el seu últim exemple en l’estrena de “El Hòbbit”, lligada a la saga del Senyor dels Anells. La nova trilogia anunciada pel director Peter Jackson ha tornat a posar en evidència l’aposta decidida per les grans sagues per part de les productores. En certa manera, és una manera fàcil d’atraure el públic i fer negoci. El professor Ivan Pintor apunta també a una translació del fenomen de les sèries de televisió al cinema. “Les sagues han funcionat perfectament en els últims anys i representen la transposició de la serialitat al cinema i generen la idea d’esperar una pel·lícula”.
Les dades de recaptació indiquen clarament que les sagues són garantia d’èxit. De les 10 pel·lícules que més diners han aconseguit recaptar a nivell mundial al llarg de tota la història 5 pertanyen a diverses sagues. Per exemple, la quarta que més ha recaptat va ser l’última pel·lícula de Harry Potter, la sisena amb més recaptació va ser “El Senyor dels Anells: El retorn del Rei” mentre que també apareixen en les 10 primeres pel·lícules seqüeles de “Pirates del Carib“ i “Toy Story”.
A més, podem veure com aquestes sagues combinen el públic més infantil amb el juvenil però han tingut una àmplia projecció sobre els adults. S’han convertit, doncs, en un fenomen essencialment familiar.
Enllaços
Array
