27.12.2012 - 11:34
Francesc Homs, conseller de Presidència
Francesc Homs (Vic, 1969), nou conseller de Presidència, és un dels homes de més pes polític del segon govern d’Artur Mas i pot tenir un paper determinant en el procés cap al referèndum sobre la independència del 2014.
Aquests dos últims anys Homs ha fet de portaveu i ha esdevingut un dels homes de més confiança de Mas dins l’executiu. Una confiança forjada des del temps que Homs formava part de l’anomenat ‘pinyol’ de CDC, el nucli dur més pròxim a Mas, que el va acompanyar en l’ascens en el lideratge del partit en substitució de Jordi Pujol.
Llicenciat en dret a la UAB, va arribar a CDC el 1993 i va fer carrera a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC). Forma part de l’ala més sobiranista del partit. Homs va prendre rellevància pública el 2003, quan en la seva primera legislatura com a diputat al parlament va ser el ponent de CiU de l’estatut i negociador del text a Madrid. Fou un dels pares del model econòmic que dissenyava la primera versió de l’estatut, semblant al concert econòmic i que va acabar essent retallat.
Més recentment, ha estat un dels ideòlegs del pacte fiscal, que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha acabat desestimant.
És autor del llibre ‘Catalunya a judici’ (2008) i ‘Dret de decidir. Estació concert’ (2010), on defensava la necessitat que Catalunya fes una transició nacional cap al concert econòmic.
Germà Gordó, conseller de Justícia
Un dels més fidels col·laboradors a l’ombra d’Artur Mas, Gordó s’ha mantingut sempre en una segona línia. Ha format part del nucli dur que va fer confiança a Mas i en aquesta passada legislatura ha estat secretari de govern. Va ser un dels fundadors de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) i és llicenciat en dret.
Ara assumeix la conselleria de Justícia, dirigida aquests dos últims anys per Pilar Fernández Bozal, que fou nomenada a proposta de Duran. Bozal fou vista amb recel per part dels sectors més sobiranistes, per haver-se oposat a la consulta d’Arenys de Munt des de l’advocacia de l’estat.
En aquesta legislatura, marcada per una forta tensió judicial amb Espanya pel procés cap a la consulta, Mas ha optat per un home de perfil clarament sobiranista i de la seva màxima confiança.
Neus Munté, consellera de Benestar i Família
Llicenciada en Dret, Neus Munté ha treballat com a advocada a la UGT de Catalunya i és diputada al parlament. Militant de CDC des de 1996, forma part del consell nacional i el secretariat permanent del partit. Va ser cap de gabinet del Departament d’Ensenyament (1999-2002), secretària de Política Institucional de la UGT (2004-2010) i actualment és portaveu del grup parlamentari de CiU de la comissió d’Ensenyament i Universitats.
En aquest nou govern susbtitueix Josep Lluís Cleries a Benestar i Família i és una de les tres dones del nou executiu Mas.
Santi Vila, conseller de Territori
Diputat des del 2006 i batlle de Figueres des del 2007, Santi Vila (Granollers, 1973) substitueix al capdavant del departament Lluís Recoder, que ja va anunciar que no continuaria al govern. Professor universitari d’Història Contemporània, i premi Joan Fuster d’Assaig el 2004, Vila s’ha significat clarament a favor de la independència.
Ha estat un revulsiu per a CiU a la demarcació de Girona i ha fet de Figueres una ciutat significativa a nivell turístic i cultural. L’arribada del TGV a les comarques gironines i el desdoblament de la N-II han estat els principals cavalls de batalla de Santi Vila aquests últims anys.
El nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, està considerat un polític moderat, liberal, però amb una sensibilitat social i territorial. Vila s’ha fet destacar dins de CiU pel seu perfil dialogant i compromès amb el catalanisme.
Ara bé, Vila no amaga, si les té, discrepàncies amb polítiques que puguin malmetre serveis socials. Fa unes setmanes només, i en el seu paper de president de la Fundació Salut Empordà, Vila no va dubtar a criticar la privatització de la gestió del CAP de l’Escala (Alt Empordà), impulsada pel Govern de CiU.
Precisament aquest caràcter frontissa ha estat un dels valors que l’ha fet apropar-se cada cop més a l’entorn directe del president Artur Mas. Tot i que no havia destacat mai dins de CDC per tenir un perfil independentista clar, sinó tot el contrari, el passat Onze de Setembre va ser un dels alcaldes que va posar a disposició dels ciutadans autobusos per assistir a la manifestació de la Diada per demanar un estat propi per Catalunya.
Ramon Espadaler, conseller d’Interior
Llicenciat en Història i Ciències Polítiques i Sociologia, Ramon Espadaler pren el relleu de Puig al capdavant d’Interior, una de les conselleries de més desgast polític. Diputat al parlament i president del consell nacional d’UDC, va ser conseller de Medi Ambient en l’últim govern de Jordi Pujol (2001-2003) i és un dels homes de confiança de Duran i Lleida.
Entre els reptes que encara ara hi ha la recomposició de la cúpula dels mossos, després de la renúncia del cap dels antiavalots, i també decidir sobre la llei del sistema de policia i la llei de l’espai públic.
Té una dilatada experiència com a diputat de CiU i ha estat un dels negociadors del pacte de governabilitat amb ERC, concretament sobre les qüestions econòmiques de l’acord.
Jordi Baiget substitueix Gordó com a secretari del govern
El fins ara director general de Coordinació Interdepartamental, Jordi Baiget (Balaguer, 1963), substitueix Germà Gordó com a secretari del govern. Ha ocupat càrrecs a CiU d’assessorament tècnic dels grups parlamentaris de CiU a Catalunya i al congrés espanyol.
Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB, va fer de professor ajudant a la Facultat d’Econòmiques de Bellaterra. Milita a CDC des de l’any 1996 i, des del 15è Congrés de CDC (2008), forma part del seu Comitè Executiu Nacional. Amb anterioritat havia militat a la JNC i a la universitat havia militat a la FNEC (1985).
