13.11.2012 - 09:39
La reforma laboral del 1984 va introduir tres tipus de contractes destinats a impulsar la ocupació entre els joves que han estat modificats pels diferents governs espanyols: el de pràctiques, el de formació i aprenentatge i el d’investigació.
Contracte de treball en pràctiques
Va dirigit a joves amb titulació universitària o de formació professional per tal que adquireixin experiència professional. Cal recordar que el Pla Bolonya inclou l’obligació de realitzar pràctiques en una empresa en tots els graus. L’any passat a l’Estat espanyol el 61% dels contractes d’aquest tipus va tenir una duració de sis mesos, el mínim establert per llei. Només un 9% dels contractes en pràctiques signats van tenir una duració de més d’un any. El sou per els joves en aquesta situació el determinen els respectius convenis col·lectius de treballadors en pràctiques. El salari, durant el primer any, no pot ser inferior al 60% del sou fixat per conveni d’un treballador amb el mateix lloc de treball.
Per Júlia López, catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra, aquest tipus de contractació conté una trampa: “Passats els dos anys de durada màxima del contracte de pràctiques, al treballador jove se li pot encomanar una altra tasca dins de la mateixa empresa, i seguirà amb el mateix tipus de contracte”.
Formació no vigilada
El segon tipus de contracte és el de formació i aprenentatge, pensat per a joves de 16 a 25 anys que no han finalitzat els estudis. El límit d’edat s’esvaeix per aquelles persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social. Se’ls ofereix, al mateix temps, formació i adquisició d’experiència, i el salari només el cobren pel temps de treball efectiu. Tanmateix, López denuncia que cap inspecció de treball supervisa si la formació que s’està donant a aquests joves és l’adequada.
A més, la llei contempla diverses pròrrogues d’aquest contracte, de duració màxima de 3 anys, que per López violen la normativa europea d’abús de contractes temporals. “S’entra en una cadena permanent de precarietat en les condicions laborals”, conclou.
Precarietat dels investigadors universitaris
La llei de la ciència del 2011 estableix 3 tipus de modalitats contractuals diferents pels joves investigadors que decideixen fer carrera acadèmica. Són el contracte predoctoral, el d’accés al sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació i el contracte d’investigador distingit.
El tipus més habitual és el primer, el contracte d’investigador predoctoral en formació. Aquest tipus de contractació permet cotitzar a la seguretat social però no per cobrar l’atur. Estipula també que durant els dos primers anys no es pugui cobrar menys del 56% del salari de referència (en aquest cas seria el d’un ajudant a doctor, que ronda els 1.100 euros), encara que al tercer any puja al 60% i el quart al 75%. “Tenim investigadors cobrant menys de 750 euros mensuals. És una xifra propera als llindars de pobresa i amb la qual es condemna els professors joves a la precarietat”, afirma López.
Els investigadors poden complementar els ingressos que els proporciona aquest contracte amb les beques FPU estatals o bé si la seva universitat disposa d’un sistema de beques propi.
Canviant les lleis es crea feina?
López valora la capacitat del dret laboral per crear feina com a nul·la. I especialment entre els joves. “La legislació permet diferents estatus de condicions laborals i crea desigualtats, posant als joves en un carreró sense sortida ja que no tenen garantit un salari suficient per poder viure”, comenta.
Per intentar canviar-ho posa l’exemple del País Basc, on gràcies a un sistema de cooperatives ben adaptades als canvis tecnològics i al crèdit facilitat a joves emprenedors per part dels bancs i caixes basques el diferencial d’atur general i juvenil és més de deu punts menor que la mitjana estatal.
Enllaços
Array
