16.08.2012 - 06:00
Darrerament, un parell de col·legues meus de la UOC, que són acadèmics viatjats i que sovintegen fòrums científics anglosaxons, m’han explicat que quan van per congressos europeus i nord-americans, troben que tothom sap que Guardiola parla una llengua que es diu català.
Així doncs, podem estar més tranquils: encara que el català no pinti pràcticament res com a llengua científica –els estudis sobre Salvador Espriu ens diuen que els hem d’escriure amb la llengua de Shakespeare, of course-, gràcies al xicot de Santpedor la comunitat acadèmica internacional coneix la nostra llengua. Ara bé, aquest reconeixement via futbolística ha d’eixamplar el nostre horitzó d’expectatives?
Una informació que em va arribar la setmana passada em fa pensar que sí. Us l’explico. Dimarts vaig dinar amb una familiar meva que està treballant a Miami amb tres col·legues més de Barcelona. Estan muntant un canal de televisió d’Al Jazeera que transmetrà les principals lligues de futbol europees per tot el país de l’NBA. En el decurs del xeflis, aquesta persona m’explicava que Al Jazeera ha vist que el futbol tindrà cada vegada més clientela: l’any passat els naixements d’hispans als Estats Units van superar per primera vegada els dels anglosaxons –coses del melting pot.
A Miami -segons que m’assegurava- la passió futbolística és fora de mida: a tots els bars i restaurants hi ha grans pantalles on emeten a totes hores partits, rodes de premsa i entrevistes. Sembla que entre la població de Miami, eminentment hispana, els nostres jugadors els són ben familiars. Tant, que quan pregunten a la meva familiar i als seus col·legues quina mena d’”espanyol” parlen quan són en alguns d’aquests locals, i ells els puntualitzen que no és espanyol, sinó català, els diuen: “ah, claro, catalán, la lengua de Guardiola!” (no és una llicència poètica, és una pàgina viscuda).
Llegiu l’article complet a Núvol.
