‘Poetry Slams’, campionats de boxa poètica

  • El Festival Barcelona Poesia va incloure l'Slam en la seva programació

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Cristina Algarra i Mar Armengol
24.05.2012 - 13:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

1,2… SLAM! Sota aquest crit de guerra va començar la batalla de paraules del Segon Poetry Slam d’Espanya celebrat a Barcelona. 8 concursants, 5 jurats escollits entre el públic, 3 minuts per poema i, expressivitat, molta expressivitat. Els Poetry Slams són competicions de poesia oral que van néixer a Nord-america els anys 60, i la seva popularitat s’ha anat estenent per tot el món. Actualment, són recitals on qualsevol pot presentar-se amb una poesia pròpia. A Barcelona es realitza un Poetry Slam cada mes, i aquells poetes- anomenats “slammers”- que més punts acumulin al llarg de l’any, poden presentar-se a una competició anual on s’hi troben amb altres poetes de fora de Catalunya.

Barcelona es va omplir de poesia el passat 12 de maig. Vuit “slammersde diferents procedències, escollits com els millors per l’organització del Poetry Slam Barcelona, es van reunir a la ciutat. En el marc del festival Barcelona Poesia, es va celebrar una trobada amb altres poetes de fora de Catalunya, encara que la competició oficial de l’estat s’havia celebrat el 27 d’abril. El poeta Marçal Font, que ja va guanyar el 2011 al Kosmópolis, es va proclamar guanyador per segon cop consecutiu a Barcelona.

Per anar obrint boca, Saul Williams

La nit tenia un convidat especial que havia travessat l’Atlàntic per portar-nos des d’Estats Units la seva poesia més reivindicativa: parlem d’en Saul Williams, una de les icones més importants del gènere a Amèrica i una de les veus més enèrgiques de la poesia actual. Escriptor, músic, actor i poeta, en Saul Williams va aconseguir fer cridar el públic amb paraules incisives que parlaven de temes globals com la desigualtat social o les injustícies globals. Ni tan sols la pluja, que ell mateix va demanar en un dels seus poemes (“bring me your rain, your water”), va aconseguir que els espectadors deixessin d’escoltar-lo.  

50% interpretació, 50% poesia

La batalla real va començar després de la interpretació d’en Saul. El presentador i “slammer” Pallaso Manchego, seguint la dinàmica habitual, va llençar al públic cinc pilotes. Els afortunats en agafar-les es van convertir en el jurat. Aquestes cinc persones havien de puntuar de l’1 al 10 als concursants. Per fer la competició justa, l’ordre de participació es va decidir aleatòriament amb un ordinador. El primer “slammer” en concursar fou precisament en Marçal Font, que ens va regalar tres minuts de poesia de caire romàntic amb metàfores i al·lusions mitològiques. Posteriorment l’asturià Dani Orviz, actual campió oficial del Poetry Slam d’Espanya, va fer riure el públic amb poesia lúdica sobre les inquietuds culturals. 

Moltes temàtiques, moltes veus i una única cosa en comú: la interpretació. Les regles de la competició són clares: tres minuts i només la veu i els textos propis per encisar el públic. I així va ser. Sol Fantín va quedar desqualificada per passar-se més de 40 segons, tot i que la seva veu feminista ens va posar a tots els pèls de punta. Igualment, la mallorquina Irene la Sen, amb la seva poesia íntima, va ser penalitzada per passar-se dels 3 minuts. La nord-americana resident a Barcelona, Rachel Bernstein va obviar les seves capacitats líriques com a cantant d’òpera i ens va recitar un poema sobre el sentiment d’estrangeria.

Marçal Font, l’ “aede badaloní”

El guanyador Marçal Font va ser el primer en concursar. Va ser el que, en el món del Poetry Slam, s’anomena “el sacrificat” donat que, sent el primer, el jurat no té encara un barem establert. Però això no el va perjudicar, i el públic va premiar una poesia de bellesa senzilla que enaltia valors clàssics com l’amor o la mort. Per tancar la nit, Marçal va tornar a recitar la poesia que el va fer guanyar l’any passat.

IMG_7183

Com a premi, Marçal Font va rebre un e-book. Paradoxal. El poeta tradicional, amant del paper i propietari d’una llibreria d’antiguitats a Badalona, se’n portava a casa un regal ben poc clàssic, fet que va provocar el somriure de tots els presents. Potser tot això demostra la convivència de la tradició amb la modernitat. Perquè la poesia, com veiem, també evoluciona.

Enllaços
Array
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any