26.04.2012 - 06:00
Més d’un centenar de morts, desenes de ferits i una ciutat aterrada. Ferides de tot un poble que Gernika continua recordant. El 26 d’abril de 1937, avui fa setanta-cinc anys, la legió Cóndor nazi deixava caure les bombes damunt la ciutat basca. I setanta-cinc anys després cap govern espanyol no ha reconegut mai encara que el bombardament fou ordenat per Franco. El batlle de Gernika, José María Gorroño (Bildu), ho recordava ahir i instava Rajoy a admetre el paper de Franco en aquell atac.
Fa uns quants dies que Gernika rememora el setanta-cinquè aniversari d’aquella barbàrie. I avui hi ha previstos un seguit d’actes (pdf), com la presentació del film d’EITB ‘Gernika sota les bombes’; el lliurament dels VIII premis Gernika per la pau i la reconciliació a Lokarri; la inauguració del monument ‘Agonia del foc’ de l’escultor Nestor Basterretxea; una ofrena floral als morts del bombardament; una representació teatral en alguns punts de la ciutat; i finalment, a les nou del vespre, una manifestació silenciosa, amb espelmes, al centre de Gernika.
‘Espero que el govern espanyol es digni dir: Sí, senyors, Gernika fou bombardada per ordre de Franco’, deia ahir el batlle de la ciutat en un dels actes commemoratius, bo i lamentant que el govern espanyol fos incapaç d’admetre-ho. En canvi, va recordar, el govern alemany va enviar a l’ajuntament, l’any 1997, una carta de condol reconeixent que l’atac havia estat perpetrat per la legió Cóndor.
Gorroño també va reclamar el ‘Guernica’ de Picasso per a la ciutat –ara és al Museu Reina Sofía de Madrid.
Enllaços
Array
