17.04.2012 - 16:00
Fa més de tres segles que els catalans del sud viuen sotmesos a la monarquia borbònica. I això dóna per a unes quantes cançons. Ara que Joan Carles de Borbó, i de retruc la seva família, són en boca de tothom arran de l’accident caçant elefants i el del seu nét fent pràctiques de tir, hem fet un recull de peces musicals que canten contra els Borbons, algunes de manera més contundent i històrica, algunes altres de manera més humorística.
‘Eixiu tots de casa que la festa bull,/ feu dolços de nata i coques de bull./ Polimenteu fustes,/ emblanquineu els murs,/ perquè Carles d’Àustria ha jurat els furs’. Així comença el Cant dels Maulets d’Al Tall, aparegut al disc ‘Quan el mal ve d’Almansa’ (1979) i que després van versionar els Obrint Pas a ‘Terra’ (2002). I continua: ‘Vine Pilareta que et pegue un sacsó,/ els peixos en l’aigua i els amos al clot./ I si no l’empara el Nostre Senyor,/ tallarem la cua a Felip de Borbó.’
Obrint Pas també ha fet cançons sobre la batalla d’Almansa i la victòria de Felip V. És el cas de ‘Avui com ahir‘ (2002): ‘Va ser a la tardor del 1707/ i encara volen cendres pels mateixos carrers,/ les classes populars contra les tropes del rei,/ les pedres ho recorden quan avui les prenem’. Una cançó que comença amb un discurs del rei Joan Carlos que deia: ‘Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca a hablar en castellano’.
Aquell mateix any Mesclat publicava un disc homònim amb la cançó popular ‘Si el rei vol corona‘, en què es recorden els tres segles de sotmetiment borbònic, i amb una tornada que fa: ‘Si el rei vol corona, corona li darem: que vingui a Barcelona i el coll li tallarem’. I si amb Mesclat en Francesc Ribera, Titot, cantava sobre el tall rodó, amb Brams cantava: ‘El que realment m’acollona,/ el que em té aclaparat,/ és que sigui la corona/ l’únic que brilla al teu cap./ Arribes a ser tan inepte,/ tan dropo i tan ignorant/ que quan el tinc més respecte/ és quan t’imagino cagant‘.
També els Pets van cantar sobre els Borbons. Una cançó sobre la ganga de pertànyer a la monarquia, ‘Jo vull ser rei‘ (1994), amb una tornada que continua sent corejada pel públic als seus concerts: ‘Tan avorrit d’estar envoltat per una colla de llepons/ suant infal·libilitat/ com un cacic o un dictador./ Si és cert que som iguals davant la llei/ per què collons jo mai podré ser rei.’
’Elena’ és una cançó popular anònima que fa pocs anys va aixecar polseguera, quan la va cantar Joan Carles Villalonga, regidor de Maó i cantant del grup s’Albaida. La lletra de la peça comença així: ‘Allà a ses olimpiades,/ asseguda a sa tribuna/ allà n’hi havia una/ cristo puta! com plorava/ son pare era un alcohòlic/ sa mare era estrangera/ i s’àvia, pobre s’àvia/ ningú no sabia lo que era’.
I una cançó força adient després de l’accident de Juan Carlos a Botswana és ‘El rei, senyors, ha caigut’, que Jaume Arnella va fer arran d’una altra caiguda, fa uns quants anys, del monarca espanyol.
