13.04.2012 - 14:54
Francesc Antich (Caracas, 1958) va ser batle d’Algaida, va passar pel Consell i el 1999 es va convertir en el primer president d’esquerres de les Balears. El 2003 va tornar a cedir el poder al PP per recuperar-lo quatre anys més tard. Des de maig de l’any passat, després de la majoria absoluta obtinguda per José Ramon Bauzà, inicià una nova etapa personal i política; cedeix la secretaria general del PSIB-PSOE a Francina Armengol i es converteix en senador autonòmic. Des d’aleshores la seva presència als mitjans ha estat molt dosificada. Ara parla, alt i clar, per La Veu de Mallorca.
-Gairebé un any després de perdre les eleccions autonòmiques, el PP continua apel·lant a l’herència rebuda per explicar la complicada situació econòmica de les Illes. Fins a quin punt sou responsable d’aquesta ‘herència’?
-En política un sempre s’ha de sentir responsable de la feina que ha desenvolupat, però la lectura que feim els socialistes és molt diferent que la que fa el PP. Mai no ens hem amagat que durant la nostra legislatura va haver un increment del deute, que va ser voluntari perquè en moments complicats decidírem moure l’economia, que és el que crec que hauríem de fer en aquests moment.
De tota manera, també vull recordar dades de les quals no parla el PP i és que els vam deixar un sistema de finançament que suposava 500 milions d’euros més dels que rebíem abans a les Balears, a més d’unes inversions anuals de l’Estat de 400 milions d’euros. D’aquesta herència el PP no en parla.
-Amb la perspectiva del temps, si pogués tornar enrere retallaria en despeses que ara s’estan coneixent, com ara dietes, estudis, subvencions… Seria més dràstic a l’hora de controlar la despesa pública?
-Si hom pogués tornar enrere sempre faria coses diferents, però vull recordar que el primer Govern que va reduir dietes va ser l’anterior. I també s’eliminaren altres despeses; per exemple, quan vaig arribam Presidència tenia un pressupost de 17 milions d’euros i el vaig deixar en 5, a la televisió autonòmica també retallarem, i molt.
Un altre exemple, el 2010 haguérem de retallar el pressupost de la Comunitat autònoma en 300 milions. És a dir, que la crisi ja hi era quan arribà aquest Govern i ja hi havia una gent que estava torejant-la, això sí sense cap ajuda de l’oposició. El que passa és que nosaltres retallàvem despesa a la vegada que movíem economia. Teníem creixement positiu i restàvem atur; d’ençà que ha arribat el nou Govern anam cap a la recessió i l’atur no deixa de pujar.
-I supòs que governar en coalició incrementa les dificultats a l’hora d’aplicar retallades…
-Governar en coalició suposa pactar-ho tot, retallades i inversions, però aquesta és una altra diferència amb el Govern d’ara. Amb nosaltres hi havia capacitat de diàleg interna i externa. L’executiu ha de ser capaç d’asseure’s i parlar amb els principals agents econòmics quan les coses van bé, però sobre tot quan van malament. I aquest govern ha decidit ser absolut i deixar de banda el diàleg i la concertació política amb els agents econòmics i socials. Quan hi ha pocs doblers, la millor manera de racionalitzar-ho és pactar les mesures amb aquells que les han d’aplicar, sindicats i empresaris. Ara tot això s’ha romput.
Han aparegut informacions sobre les dietes dels sindicats i jo li dic que més val pagar dietes als sindicats que no gastar-les amb altres conceptes. Vist en perspectiva encara els hauríem d’haver ajudat més, sobretot comprovant que a Madrid tenim un govern que vol tornar a l’època feudal en matèria laboral.
-Però no s’ha arribat a avergonyir de determinades despeses supèrflues del seu Govern que han anat sortint als darrers mesos?
-A jo el que m’avergonyeix que es fiqui la mà al calaix. No em puc avergonyir d’un Govern que dedicava el 60 per cent del seu pressupost a polítiques socials, que és el Govern autonòmic que més ha invertit en educació en tota la democràcia, el que més escoles i centres de salut ha fet, i el que ha duit el millor sistema de finançament. Que no les encertam totes està clar, però d’aquí a estar empegueït hi ha una diferència. Miri, quan me’n vaig empegueir va ser quan sortírem determinats casos de corrupció dins el Govern i varen haver de separar una de les forces polítiques de la coalició.
-Per tant, està tranquil quan el Govern Bauzà parla d’aixecar estores i dur a la Fiscalia determinades actuacions?
–Que facin el que trobin.
-S’ha penedit mai de no haver avançat les eleccions quan la situació política (arran de l’expulsió d’UM del Govern, al febrer del 2010) es va complicar?
-És una qüestió que vaig valorar. Vaig consultar amb els agents econòmics i socials i tots em deien que no era el moment de fer eleccions, ja que eren temps difícils econòmicament parlant. Pel meu partit hagués estat millor avançar les eleccions, però vaig posar per davant l’interès del país.
-Les darrers setmanes dos temes han mobilitzat els ciutadans de les Illes: la llengua i la reforma laboral. Se sent identificat amb aquests moviment de protesta?
–Totalment. A més, responen a dues grans mentides dels governants actuals. Bauzá va prometre que no canviaria la Llei de Normalització i finalment l’ha canviat a través de la Llei de Funció Pública. A més, vull recordar que al 2007 PP i PSIB pactarem que a l’Estatut nou no es donaria una passa enrere en relació al català i ara el PP romp aquest gran pacte per sorpresa.
També ha mentit Rajoy, que va proclamar el PP com ‘el partit dels treballadors’ i ara s’ataquen els drets dels ciutadans, un drets que varen costar molt d’assolir.
-El que és sorprenent, canviant de tema, és el silenci del PSIB-PSOE en relació el macrohotel que es vol fer a sa Ràpita. Vos sentiu culpables per haver aprovat un Pla Territorial que obria la porta a aquesta mena de projectes?
-Miri, tot s’ha d¡analitzar en el seu context. El PSIB-PSOE ha governat des de mitjans dels 90 i la nostra acció sempre ha estat dirigida a protegir el territori i racionalitzar les actuacions urbanístiques. Per tant, en matèria territorial al PSIB podem tenir la consciència tranquil·la.
El que passa és que el 2007 ens trobam un Pla Territorial aprovat per la dreta que venia de governar el Consell (UM+PP) i modificar-ho requeria una majoria. Entre les exigències d’uns i d’altres, el que vam intentar fou rebaixar la pressió al territori. Alguns obliden que les esquerres mai hem tengut majoria en aquesta comunitat. La política és l’art d’allò que és possible, i això ‘possible’ ha estat molt. Pels vots que teníem hem fet meravelles. Per això, de vegades no he entès determinades actituds, com la del GOB al final de la primera legislatura del Pacte de Progrés, que aixecaren un muret de ciment davant el Consolat. Els hagués posat el mur per capell. Amb tot el respecte per la feina que sempre ha fet el GOB, aquell va ser un error brutal que va fer molt de mal.
El territori és una peça fonamental de la nostra economia. I sempre hem dit que el creixement desmesurat de la construcció era una mala inversió de futur. Com a president no he estat a cap reunió amb touroperadors on no em demanàssim posar calma en el tema urbanístic. El que passa és que arriba el PP i destrossa tota la conservació del territori que havíem dut a terme.
-Independentment que vostès fessin el que es va poder o no, hi ha un projecte – el macrohotel de sa Ràpita que té via lliure i el PSIB hauria de pronunciar-se…
-Jo crec que l’oferta hotelera ha de millorar, una altra cosa és parlar de macroinstal·lació, que no crec que sigui el més adient per una zona com la que ens ocupa.
-Esperanza Aguirre proposa buidar de contingut l’Estat autonòmic. Vos que passau part de la setmana a Madrid, detectau un ambient polític procliu a aquestes tesis?
–Sí, hi ha un ambient favorable a aprovar les autonomies. S’està aprofitant la crisi per atacar tot allò en què la dreta no ha cregut mai. I en el fons de tot, hi ha un intent d’eliminar l’Estat del Benestar. Les comunitats autònomes no tenen la culpa del dèficit.
-Però estaríeu d’acord amb una redimensionament de l’arquitectura autonòmica? Per exemple, els Consells s’han de tocar o no?
-El Consells no s’han de tocar. Hem de recordar que la construcció de la nostra autonomia es va retardar per les bregues entre illes. El sentiment insularista és brutal. Ves tu a dir-li a un menorquí o a un eivissenc que els hi lleves el Consell… és inimaginable perquè per a ells els Consells són els seus vertaders governs. El que s’ha de fer és racionalitzar les institucions i evitar duplicitats.
Hi ha dues grans mentides que parteixen de la dreta. Una és que allà on hi ha descentralització les coses van pitjor – i l’exemple que no és així és Alemanya – i l’altra és que una institució s’ha de gestionar com a una empresa. Això és una bogeria; de vegades una institució ha de perdre en benefici de la igualtat. La crisi actual ve pels excessos del capitalisme i ara resulta que volem sortir-ne amb més capitalisme i més desregulació.
-Parlem del PSIB-PSOE, una formació que heu liderat als darrers anys i que no passa pel seu millor moment. A Eivissa, hi ha una gestora després d’un congrés molt conflictiu i finalment anul·lat, a Menorca els crítics estan dirigint el partit… Com veu ara mateix la situació i, sobretot, què s’ha de fer per canviar-la de manera que el 2015 es presenti a les eleccions amb garanties?
–Per començar, el què no hem de fer és pensar que tot ho hem fet malament. Hem de reflexionar però amb optimisme. Jo confiï en l’actual secretària general, Francina Armengol, perquè entre les seves virtuts està la de que té un gran sentit de partit. A Eivissa sempre hi ha hagut problemes, però sempre s’han superat, i ara també serà així. Menorca no em preocupa, perquè allà el partit ha estat i és molt sòlid. D’altra banda, en els pròxims anys tenim dues feines fonamentals: enfortir el partit a nivell intern i trepitjar la realitat, connectant amb els problemes reals dels ciutadans.
-Pràcticament d’un cop, gairebé tots els líders del partit han passat a un segon plànol. Xicu Tarrés, Joana Barceló, Marc Pons, Aina Calvo i vostè mateix. I sembla que el relleu no està massa clar…
–Jo crec que hi ha relleu. Tenim l’obligació de fer que sigui així. Al partit hi ha gent jove i preparada, com ara (el diputat) Pablo Martín i d’altres que tenen aquests pròxim anys per preparar-se més. I també tenim gent amb ganes de treballar pel partit, com ara Diego González (el secretari general de Palma) que no pretén ser candidat al 2015, però que farà bona feina interna.
-I quin serà el seu paper en el futur?
-De moment, tenc quatre anys per davant al Senat. Aquest és el meu compromís i més enllà no m’he plantejat res.
-Parlant del Senat, si quan les majories no són clares el paper de la Cambra Alta ja es difús, ara que hi ha una majoria contundent del PP encara té menys sentit.
–Precisament, el què s’ha de fer és treballar perquè sigui una vertadera cambra de representació territorial. Hem de lluitar perquè la reforma del Senat sigui possible. D’altra banda, la meva feina anirà dirigida al reconeixement i compensació de la insularitat en benefici de la nostra comunitat autònoma.
