24.03.2012 - 12:06
La primera datació (bona part en el segle XIX) dels segells oficials dels pobles del Pla d’Urgell, les seves variants i el canvi (amb algunes excepcions encara ara) cap a escuts municipals, seguint la normativa heràldica catalana, foren els punts principals de la xerrada de Josep M. Cabau, membre del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, entitat organitzadora de l’acte a Torregrossa.
L’actual arxiver de Mollerussa va mostrar els segells que s’han pogut documentar fins ara, amb els canvis que han patit. La República de 1931, la dictadura franquista o l’arribada de l’actual democràcia són períodes en que es constaten més canvis. Al final de l’exposició de cada poble mostrava l’actual escut.
Escuts
En aquest punt va explicar trets característics com la forma de cairó (l’oficial dels municipis), les corones, la majoria pertanyents a municipis tot i que hi ha alguna de marquesat o baronia, o el pentagrames i les faixes amb els habituals colors blanc i negre (Comtat d’Urgell) o groc i negre (de la Baronia de Bellpuig dels Senyors d’Anglesola).
Dels escuts del Pla d’Urgell cal recordar la xerrada de l’heraldista Armand de Fluvià, també feta a Torregrossa, on va explicar que hi havia encara quatre municipis per adaptar els seus escuts a la normativa heràldica catalana. Actualment són tres (Torregrossa ja el te canviat): Bellvís, Mollerussa i el Palau d’Anglesola.
En directe
La xerrada de Josep M. Cabau, presentat pel també membre del Mascançà Josep Camps, es va poder seguir en directe des de la pàgina del Centre de Recerques. Per si us ho vareu perdre i en voleu saber més, us haureu d’esperar al proper número de la revista científica Mascançà, prevista per la tardor, on Cabau escriurà sobre els segells i escuts.
Us recordem que podeu comentar aquesta notícia o qualsevol tema relacionat amb la comarca o d’interès general al Fòrum del Pla d’Urgell.
