Notícies
Dilluns 06.02.2012 10:32
Autor/s: ACN
Pere Camps: 'El Barnasants representa la pluralitat cultural davant l'eclecticisme comercial'
El director destaca que el festival de cançó seria impossible sense la complicitat dels artistes i de les seus
El Festival de Cançó d'Autor Barnasants arrencava a mitjan gener una nova edició amb fins a cent concerts programats en disset espais de Barcelona i la rodalia. Tot i ser un dels festivals 'estratègics' de la Generalitat, Barnasants té un pressupost molt reduït, i més ara que la subvenció pública ha caigut un 20%. És en aquests moments quan el director, Pere Camps, treu pit i reivindica la complicitat amb els artistes i amb la xarxa de sales com allò que ha mantingut viu el festival durant disset anys. En una entrevista amb l'ACN, Camps subratlla la personalitat artística de Barnasants, la pluralitat del qual -apunta- té poc a veure amb 'l'eclecticisme comercial' d'altres certàmens.
–Enguany oferiu 100 concerts en 17 espais diferents. No es nota la crisi?
–Nosaltres juguem amb dues complicitats. D'una banda, la dels artistes que participen, que no vénen merament a fer un 'bolo'. Més del 90% se sent absolutament implicat amb el festival i això et permet fer equilibris, perquè ells volen estar a la programació, presentar el nou disc... D'una altra, la complicitat de les seus. La multiplicitat de seus permet no baixar el llistó de la qualitat: qualsevol especialista veurà que la proposta de Barnasants és molt equilibrada, i molt plural culturalment dins el món de la cançó. És la pluralitat cultural contra l'eclecticisme comercial. Això ens dóna un cert avantatge, perquè comporta que les noves generacions que reivindiquen la cançó d'autor vulguin ser al Barnasants. Malgrat que com a festival estratègic sempre ha estat el que ha tingut un conveni més petit, estem en bones condicions per aguantar millor la sotragada de la crisi.
–Com heu notat la caiguda d'ingressos públics i en què s'ha traduït?
–En dos anys la retallada ha estat al voltant d'un 20%, que és moltíssim per un festival com el nostre de dos mesos i mig, que requereix recursos sostinguts en la campanya publicitària, per exemple. Fer el Barnasants amb els aproximadament 500.000 euros de què disposa seria impossible sense la complicitat que dèiem abans, de les seus i dels artistes. El festival s'ha pogut fer perquè hi ha molta 'militància' i la gent se'l fa seu.
–T'han portat problemes els posicionaments polítics tan clars que fas, com es va tornar a demostrar en el discurs de benvinguda del festival?
–Jo crec que els que governen el país afortunadament també són demòcrates, per tant, no crec en les represàlies en aquest terreny. Si anéssim per aquí i no acceptéssim la llibertat d'expressió es desprestigiaria el país. El Barnasants sempre ha dit el que ha volgut i mai hi ha hagut submissió ni pressions governés qui governés. D'una altra banda, el meu discurs inaugural contraposant el model europeu de benestar social amb l'americà, tranquil·lament el signaria el president Pujol. Defensar el sector públic i l'estat del benestar i que la crisi no la paguin els que l'han provocat no em sembla res revolucionari. És defensable per qualsevol persona demòcrata avançada.
–Entens el Festival com una eina de transformació social, més enllà d'un acte cultural?
–Jo crec que la cultura és una eina per la transformació, i és imprescindible. Barnasants és un festival de cançó d'autor que vol ser un reflex de la realitat que envolta els seus artistes quan composen. La cançó és un petit conte, explicat quasi en vers, amb la idea que per si mateixa tingui una gratificació, que sigui bella. La cultura d'autor és més 'eina' perquè intenta arribar als sentiments, al pensament, a fer que la gent reflexioni.
–El Barnasants va néixer per defensar causes?
–Hauria estat impossible crear el Barnasants sense l'esperit crític. Sempre vaig creure necessari que sorgís de nou aquest tipus de cançó molt més propera a la poesia, a la literatura, a la paraula... Tot plegat configura un pensament minoritari però crític, reflexiu, que ens fa més persones. En el moment que un te una mentalitat crítica és més independent. I jo vull per les persones el mateix que vull pel meu país: la independència.
–La cançó d'autor, en què ha canviat al llarg d'aquests anys?
–Crec que en aquests moments les noves generacions estan musicalment molt més ben preparades, per bé que hi ha clàssics de la cançó difícils d'igualar. Però globalment mai hem tingut tanta qualitat i quantitat de músics; és excepcional. Barnasants ha jugat el seu paper perquè això fos possible: la capacitat que hem tingut de dinamitzar la cançó d'autor fent que les noves generacions se la facin seva, així com la reflexió feta sobre les característiques literàries del gènere, l'ha fet molt més plural i difícil de criticar per 'l'adversari'.
–Criticar?
–Sí. Ja no es pot fer la caricatura del cantautor reivindicatiu que toca de qualsevol manera, amb el peu sobre la cadira...Fins i tot la cançó més implicada socialment té molta riquesa, i no totes les propostes són de trinxera.
–El públic també ha crescut en nombre en aquests anys. S'ha fet més divers també?
–Bé, la veritat és que hi va haver una gran travessa del desert, les vuit primeres edicions, atrinxerats a les Cotxeres de Sants, on vam resistir com vam poder. Va ser el pas de començar a fer xarxa, amb l'estrena del Luz de Gas com una altra se. Amb aquell salt, en dos o tres anys vam fer un Palau de la Música, L'Auditori, Teatre Joventut, Auditori Barrades, Auditori de Sant Cugat.... i això va començar a ser el nucli dur. Aquest any ha caigut Badalona, després de la dimissió del tècnic de cultura amb l'entrada del nou consistori, però en canvi s'han afegit quatre sues noves: Cornellà, Altafulla, Santa Coloma de Gramenet i Sant Joan d'Espí.
–Què ha passat amb Badalona?
–Suposo que a la nova regidoria de cultura no li interessa ser al Barnasants. I és que el festival no demana a les seus que ho siguin, sinó que són els propis municipis els que s'ofereixen. No ho sé, potser és pel concert contra el racisme que s'hi va organitzar l'any passat, en suport a SOS Racisme...
–Enguany la clausura del festival tindrà lloc a l'Uruguai. Perquè?
–Efectivament, la clausura es farà a l'Uruguai amb la presentació del disc "Barnasants canta a Benedetti", enregistrat per diversos cantautors uruguaians que l'any passat van participar a l'homenatge a l'escriptor al Barnasants. A més, la idea és que la clausura pateixi una metamorfosi i esdevingui una biennal, a uns anys vista creï una plataforma cada dos anys per ensenyar al mercat llatinoamericà la nostra creació. Necessitem bases que permetin exportar la nostra creativitat.
–El festival dóna molta importància a la seva projecció internacional, no és així?
–Sempre he cregut que políticament Catalunya ha de mirar Europa, però al mateix temps ha de recuperar la relació històrica amb l'Amèrica Llatina. Sóc americanista en aquest sentit, i crec que allà hi tenim molt a guanyar. Per això sempre he primat molt la seva presència al Barnasants. Això sense oblidar les altres realitats com l'occitana. Des de l'any passat tenim conveni amb l'organització 'Sem e serem' per recuperar la relació històrica entre catalans i occitans, per exemple. També segueix consolidant-se la via italiana. La cançó d'autor a Itàlia és molt important, com també ho és el col·lectiu italià a casa nostra. Fins que la música anglosaxona no va penetrar, la presència de músiques francesa, grega, italiana, portuguesa... va ser molt important a casa nostra, i ara s'ha perdut bastant. Però en la mesura que hi ha més pluralitat som més forts,perquè s'ha de reivindicar que hi ha 10 milions d'europeus que parlem català. Per això intento crear sinèrgies favorables al català i a la cultura catalana en cada acord que fa el festival.
