01.02.2012 - 07:07
Us recordem que segueixen a la venda els abonaments de 4 dies al preu de 165 €, incloent 8 dies de zona d’acampada gratuïta-del 9 al 16 de juliol-. També estan a la venda els tiquets de la zona d’acampada de pagament del festival, Villacampa. Més informació en tickets.fiberfib.com
Les activitats de la FIB 2012, Benicàssim, se celebraran entre els dies 9 i 15 de juliol.
Dizzee Rascal
Torna a l’escenari del FIB el raper i productor londinenc Dizzee Rascal, després del seu reeixit concert el 2010. Dylan Kwabena Mills, va publicar el seu primer àlbum ‘Boy in da Corner’ el 2003, aconseguint ràpidament posicions importants en els charts britànics i rebent un Mercury Prize amb només 19 anys. A partir d’aquí comença un carrera sempre en ascens i centrada en l’UK Garage, convertint-se a dia d’avui en un dels MC més prestigiosos del Regne Unit. Rascal reconeix influències que van des de Old Skool Hip Hop fins al Jungle, passant per Heavy Metal.
Ha publicat tres àlbums més fins ara, sent ‘Tongue’ N ‘Cheek’ (2009) el títol del seu últim treball, en què destaca la col · laboració amb Calvin Harris en els temes ‘DANVES wiv Em’ i ‘Holiday’, ambdós de vocació pop.
No obstant això, i quan semblava que Rascal tirava al mainstream definitivament-ja sabeu, Shakira-, el rei del grime acaba de publicar la mixtape gratuïta ‘DirteeTV.com’ amb la qual ens retorna seu costat radical i primari. La seva aclaparadora presència tornarà a lluir a la FIB 2012, Benicàssim.
Kurt Vile & The Violators
Kurt Vile va néixer el 1980 a Lansdowne, un suburbi de Philadelphia. El seu pare, aficionat al bluegrass, va ser el que va introduir en la música mitjançant el banjo. Vile aprendre també a tocar la guitarra i va començar a compondre material, fortament influenciat per Bob Dylan, ia descobrir els plaers de gravar a casa.
Paral · lelament, Kurt Vile començar a treballar amb el guitarrista Adam Granduciel en un projecte paral · lel que van decidir batejar com The War on Drugs, projecte que acabarà despuntant abans que la pròpia carrera en solitari de Vile.
‘Constant Hitmaker’ (2008) i ‘God is Saying This to You’ (2009) són els títols dels seus dos primers àlbums. Tots dos li van servir per començar a girar bé en solitari bé amb The Violators i, el més important, perquè el prestigiós segell Matador es fixés en ell. ‘Childish Prodigy’ (2009), ja amb Matador, i ‘Smoke Ring for My Halo’ (2011) l’han acostat a l’aristocràcia de l’underground americà.
Joe Crepúsculo
‘En el calder’ és el títol del que serà el seu nou àlbum, el cinquè si comptem ‘Nou ritme’-temes regravats pertanyents als seus dos primers treballs, ‘Supercrepus’ i ‘Escola de Zebras’-. A principis de la dècada passada, el jove Joe Crepúsculo-Joël Iriarte-va començar a despuntar, tant per la seva singular talent melòdic com per la seva falta absoluta de prejudicis.
Amic del karaoke i del cacharreo musical en general, Crepuscle s’ha descobert com un escriptor de cançons entre el sensible i el surreal, amb un gran espavilar per teixir melodies àgils i vives suportades sobre bases i instrumentació de vocació, només aparentment, lo-fi .
El reconeixement de crítica va arribar immediata, el de públic molt poc després. La seva projecció segueix intacta.
Disappears
Seria injust dir que Disappears és la banda de Steve Shelley-Sonic Youth-per ser aquest el més il · lustre dels seus membres. De fet, ha estat l’últim a arribar, just després de la publicació del segon àlbum del grup, ‘Guilde’ (2011).
La banda, establerta a Chicago, va començar a funcionar quan Brian Case es va prendre un respir dels seus altres projectes, The Ponys i The 90 Day Men. Fortament influenciats per Can-i el krautrock en general-, la psicodèlia i el garatge, publiquen el seu primer àlbum ‘Lux’ el 2010.
Al març de 2012 es publicarà el seu tercer treball, ‘Pre-language’, el primer amb Steve a la bateria. Gravat en l’estudi Echo Canyon de Hoboken-propietat de Sonic Youth-.
Maverick Sabre
A principis de 2011, Professor Green publicava el seu single ‘Jungle’, en què es repartia les parts vocals amb un tal Maverick Sabre, un xaval londinenc, de poc més de vint, de portentosa veu. Al març, debutava en solitari amb l’EP ‘The Lost Words’ i començaven a obrir-se les portes de l’èxit i el reconeixement, el ‘Later’ de Jools Holland entre d’altres.
Un any després, el seu primer àlbum ‘Lonely Are the Brave’ està en el mercat. Urban i folk amb l’ombra de Finley Quaye sobrevolant.
Todd Terje
El noruec Todd Terje-Terje Olsen-, part de les premisses de Prins Thomas i Linstrom per batre dub, synth pop, techno, house i disc i convertir els seus temes en lisèrgics passatges de cosmic disc, flip dub i mantres electrònics.
De pura escola escandinava, Terje va començar a despuntar de la mà dels esmentats Prins Thomas i Hans-Peter Linstrom a principis de la dècada passada. Valedor del cosmic disc fa un lustre, ha saltat en el seu últim treball, ‘It’ s the ARPS ‘(2012) cap a altres camins no menys interessants, com el kraut i el prog, a la recerca de nous camins per a les seves composicions i desenvolupaments de alta intensitat.
Howl
La nova sensació del pop rock juvenil nord-americà vénen des de l’estat dels 10 mil llacs, Minessota. Des Minneapolis per més senyes. Amb poc més de 20 anys de mitjana, la banda de Jordan Gatesmith-guitarra i veu-traspua frescor pels quatre costats. Melodies infeccioses, fuzz i reverb en les Mosrite i unes ganes de menjar-se el món que els ha portat a entrar per la porta gran de Rough Trade.
‘America Give Up’ (2012) és el títol del seu primer àlbum. Pidorazos com ‘I Told You Onze’ o ‘Back Of Your Neck’ estan inclosos en el seu debut llarg. Les comparacions amb The Strokes han estat immediates, encara que la insolència dels de Minneapolis no la van tenir mai les hosts de Casablancas.
