26.01.2012 - 21:24
En cinc dies s’han vist al País Valencià algunes de les manifestacions més grans dels últims anys. El cap de setmana milers de ciutadans van sortir en defensa de l’educació pública i contra la política educativa del govern d’Alberto Fabra. Avui, han estat desenes de milers els que han clamat contra les retallades als carrers de València, Castelló i Alacant, convocats pels sindicats.
Les tres manifestacions contra les retallades ja es preveien multitudinàries després de la gran mobilització per l’ensenyament públic de dissabte, i el veredicte absolutori de l’ex-president Francisco Camps ha encès encara més els ànims i els carrers s’han omplert de gom a gom. Per això, tot i ser un dia feiner, les marxes han estat encara més multitudinàries que no les del cap de setmana i la indignació generalitzada s’ha fet sentir més que mai al carrer.
A València, la manifestació ha començat a les 18.30 a la plaça de Sant Agustí i a les 20.00 encara hi havia milers de manifestants que encara no havien pogut començar la marxa pel col·lapse que la multitud havia causat en tot el recorregut i en els carrers del centre de la ciutat en general. A les 21.00 encara hi havia centenars de ciutadans que arribaven a la plaça de la Verge, punt final d’una manifestació històrica. La capçalera hi havia arribat a les 19.15. Les xifres que han anunciat els sindicats compten 150.000 manifestants a València, 60.000 a Alacant i 30.000 a Castelló.
‘Més educació, Camps a la presó’
‘Més educació, Camps a la presó’, ha estat una de les proclames més repetides, acompanyada de pancartes com ‘Jo sí que sóc no culpable’ o ‘Sí que sou culpables d’haver arruïnat el País Valencià’. I és que el veredicte absolutori del jurat popular en el judici dels vestits a Camps no ha quedat al marge de la manifestació i molts dels assistents portaven cartells i cridaven contra la decisió. També s’han fet sentir altres proclames com ‘Vergonya!’, ‘Més FP i menys F1’, ‘els presidents, a Picassent’ (en plural) i referències diverses a obres polèmiques del Consell, com l’aeroport de Castelló. També: ‘Nosaltres sí que som innocents’, ‘Si els funcionaris no robem, per què sempre paguem?’, ‘Menys corrupció i més educació’, ‘Camps, culpable, paga tu la crisi’ i ‘Quant a costat aquest jurat?’.
De fet, Camps ha esdevingut protagonista d’alguns crits, especialment quan la marxa ha passat per davant del seu domicili familiar on molts manifestants s’han aturat cridant consignes en contra de la seva declaració de no culpabilitat.
‘El major atac de la història’
Al final de la marxa, la periodista de Canal9, Xelo Miralles, ha llegit un manifest que qualifica el decret-llei com ‘el major atac de la història’ als treballadors públics. ‘Pretenen estalviar més 1.000 milions d’euros de la forma més fàcil, retallant salaris i serveis’ consideren els sindicats que denuncien l’acomiadament durant l’estiu del personal interí docent, la reducció de la jornada a 25 hores al personal interí de l’administració de justícia, de l’administració del govern valencià, i de totes les empreses, entitats i fundacions del sector públic.
Moments abans de la mobilització, el secretari general d’UGT al Pais Valencià, Conrado Hernández, ha assenyalat que els sindicats no estan d’acord amb les retallades i que aquestes s’uneixen al ‘malbaratament dels anys de govern del PP al País Valencià’. Hernández ha remarcat ‘la necessitat d’una reforma fiscal perquè pagui qui més té i que s’inverteixi més en educació i sanitat’.
En un sentit semblant, el secretari general de CC.OO al País Valencià, Paco Molina, ha dit ‘som l’autonomia que menys invertix en educació pública i sanitat, la que menys llits per habitant tenim’ i ha reclamat que el govern Fabra i Rajoy donin una ‘eixida equilibrada’ a la crisi. Molina ha reclamat que els governs persegueixin el frau fiscal i exigeixin esforços fiscals a les rendes més altes.
El responsable d’acció sindical d’Intersindical Valenciana, Adel Francés, de la seva banda, ha reclamat la retirada del decret-llei perquè el govern valencià no està legimitat per aprovar un decret que els seus votants no sabien que anava a dur a terme.
