18.01.2012 - 18:21
Durant la passada legislatura municipal d’Ontinyent, amb el govern del PP, vam assistir a una paralització notable en el procés de recuperació de la nostra llengua. L’eliminació del requisit lingüístic en la contractació de les treballadores i treballadors de l’ajuntament ha significat un endarreriment en la normalitat de l’ús social del valencià. És ben sabut, i així quedava reflectit a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) de 1983, que una de la iniciativa més eficaç i poderosa, és la d’exigir els coneixements del valencià per accedir a un lloc de l’administració pública.
Ja hem vist quina va ser la política lingüística del PP d’Ontinyent, retirant el requisit lingüístic, disminuint l’ús de la nostra llengua tant oral com escrita, i paralitzant les seues pròpies iniciatives en favor del valencià, com aquell protocol de col·laboració per a la coordinació d’actuacions en matèria de normalització del valencià aprovat per unanimitat en el ple del 9 de novembre de 2009, del qual ja no n’hem sabut res més.
Les valencianes i el valencians en general, i les ontinyentines i ontinyentins en particular, tal com reconeix la LUEV, tenim el dret d’utilitzar la nostra llengua pròpia i oficial en tots els àmbits públics i privats (articles 9 a 14) i, en concret, en la nostra relació amb les administracions. Però és impossible fer efectiu aquest dret si —com en tots els drets— no es garanteix el deure correlatiu per part de qui ens ha d’atendre: si els funcionaris i el personal públic no tenen la competència lingüística necessària.
Molts dels treballadors públics de l’administració local han adquirit un bon grau de competència lingüística en valencià pel seu compte, un esforç que l’administració no valora com cal.
Malgrat que la llei fixa que tot el personal de les administracions i dels seus serveis dependents que atenen el públic han de tenir el ‘coneixement suficient de valencià’ i a més a més, segons l’article 16, les empreses de caràcter públic, així com els serveis públics directament dependents de l’administració, han de garantir que els empleats que tenen relació directa amb el públic tinguen el coneixement suficient del valencià per atendre amb normalitat el servei que els és encomanat.
Ara es tracta senzillament que les persones que han de treballar en l’ajuntament d’Ontinyent siguen competents en valencià, en el grau que corresponga a la seua tasca, igual que ho han de ser en castellà o, posem per cas, en informàtica, en gestió econòmica, en conducció de vehicles, etc. si així ho requereix el treball que han de realitzar. Volem que la llengua deixe de ser un mèrit per accedir a un lloc de treball, i exigim que el valencià, llengua pròpia segons l’Estatut i la llei d’ús, siga requisit indispensable per ocupar un lloc de treball en les administracions públiques i més concretament, en el que a nosaltres ens pertoca, a l’ajuntament d’Ontinyent.
Des de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià volem que la nostra administració local garantisca que tot el personal respecte els drets dels valencians i pose fi a una discriminació que dura ja massa temps. Només així es podrà assegurar que els empleats de les administracions donen un serveis de qualitat i actuen amb arrelament al país.
Per això ara valorem positivament que en tot procés de selecció de personal s’haja d’acreditar el coneixement de valencià, tant en l’expressió oral com en l’escrita, amb el grau d’exigència que corresponga al lloc que s’ocupa.
De totes les comunitats amb llengua pròpia de l’estat espanyol, la valenciana és l’única que no valora la seua llengua per administrar i servir els ciutadans.
Si volem donar-li la dignitat que es mereix el valencià hem d’atorgar-li la categoria que li correspon i que recullen lleis tan importants com l’Estatut d’Autonomia o la LUEV.
Per tot açò Sí, al requisit lingüístic! Sí, al valencià!
