Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Divendres  30.12.2011  17:10

Autor/s: Joan Sanchis i Muñoz, estudiant d’Economia a la Universitat de València

Primeres mesures del govern espanyol: més austeritat, menys creixement

Men?ame
 

Aquest migdia, després del Consell de Ministres, el nou govern espanyol anunciava les noves mesures per a ‘reactivar el creixement econòmic i reduir el dèficit públic’. En principi, estic d'acord en moltes de les mesures i pense que és un ajust que toca molts punts que el govern del PSOE va defugir.

He de dir en primer lloc que seguisc pensant que la via de l'austeritat no és el camí per a eixir de la crisi. És a dir, i vull dir-ho primer que res, que seguisc pensant que els governs europeus estan excessivament centrats en el problema del dèficit i del deute públic (en part per la pressió dels ‘mercats’) i han deixat de banda el problema fonamental: l'atur i la manca d'activitat econòmica. Així, el paquet de mesures adoptat hui, és clar que ajudarà a la reducció del dèficit, però tindrà efectes perversos sobre l'ocupació i sobre el creixement econòmic.

De les mesures que s'han anunciat, n’hi ha algunes amb les que estic d'acord, altres en les que cal matisar, i altres que trobe negatives. Comencem per les que trobe més adequades i anirem detallant.

Reducció del 20% en organismes i ajudes públiques a partits, sindicats i altres organitzacions. Totalment d'acord. En la major part és una despesa innecessària, que no afecta a l'eficiència de l'administració. La reducció d'ajudes a entitats com partits i sindicats també em sembla correcta; s'han malbaratat molts diners en assessors, campanyes i despesa no productiva.

Augment dels tipus impositius en l'IRPF. És una pujada progressiva i per tant, en principi, sembla molt més adequada que no per exemple la pujada generalitzada de l'IVA que va plantejar el govern Zapatero. S'apugen els tipus de l'IRPF entre un 0,75% i un 7%. Potser, en aquest cas, la pujada hauria hagut de ser només parcial i afectar només els contribuents a partir d'un determinat nivell de renda. No obstant això, em sembla una pujada raonable i que manté el principi de progressivitat. Amb tot, que li quede clar al senyor Montro (Ministre d'Hisenda), que aquest augment afecta el consum, i juntamen amb la davallada en la despesa pública, condueix a una reducció de la demanda agregada i a una reducció del nivell d'activitat econòmica. Com deia al principi, menys dèficit a costa de més atur i menys creixement. Però bé: si acceptem la moda de l'austeritat, és una mesura amb què podem estar d'acord parcialment.

Congelació del SMI, més hores de treball als funcionaris, i un 1% més per a les pensions. La congelació del Salari Mínim Interprofessional no pot ser evidentment una bona notícia. ¿Però fins a quin punt el desequilibri estructural (agreujat per la crisi) en el mercat laboral espanyol es veu afectat o no per les pujades del SMI? Sincerament, no ho tinc clar, i crec que depèn molt de la diagnosi que fem del problema de l'atur. ¿És un problema de salaris? ¿D'estructura productiva? ¿De mentalitat empresarial? Probablement un poc de tot, i per tant resulta difícil tindre una opinió clara. En segon lloc, totalment d'acord amb la major exigència als funcionaris. És clar que són treballadors privilegiats respecte de la resta, i han de fer un esforç. Per últim, respecte de la pujada de pensions, pense que és, evidentment, positiva -més val això que res-, però també val a dir que és una mesura més populista que altra cosa, i que no tindrà pràcticament cap efecte en l'economia.

Mesures per a reactivar el sector de l’habitatge. Amb aquestes sí que no hi estic d'acord. El sector de la construcció s'ha de redimensionar i disminuir-ne el pes, i aquestes mesures van en la direcció contrària. A més, s'elimina la renda bàsica d'emancipació per a llogar pisos. Sí que estic d'acord, no obstant, en la pujada de l’IBI per als habitatges que superen la mitjana del valor cadastral.

Coses que es podrien fer i no s'han fet. S'ha deixat de banda la persecució del frau fiscal, o els gravàmens sobre les societats d'inversió de capital.

L'ajust que s'ha anunciat hui s'estima en uns 16.500 milions d'euros, una xifra manifestament insuficient per aconseguir l'objectiu del 6% de dèficit l'any que ve. Falten entorn als 20.000 milions més de retallades per a poder aconseguir aquest objectiu, sense tindre en compte desviacions en la recaptació. Tot apunta a una certa estratègia política de cara a les properes eleccions andaluses. Per tant, agafeu-vos, perquè el pitjor està per vindre.

El que sí que podem afirmar amb tota contundència és que aquest paquet de mesures no ajuda en absolut al creixement econòmic ni a l'augment de l'ocupació. Per més que insistisquen el senyor Montoro i el senyor De Guindos (ex-Lehman Brothers), ni l'austeritat ni el baix dèficit generaran per si mateix creixement econòmic. De fet, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, un periodista del ‘Wall Street Journal’ preguntava al senyor De Guindos per les perspectives de creixement, pregunta que aquest ha defugit molt amablement. La política econòmica segueix estructurant-se erròniament al voltant de la reducció del dèficit, i deixa de banda el més important, el creixement, la creació d'ocupació; i el que podem afirmar clarament és que aquest paquet de mesures serà manifestament inútil en aquest aspecte.