20.12.2011 - 16:20
La dècada del 1990, en la incipient xarxa catalana, va agafar amb força la idea de tenir un domini identificador per a les adreces d’internet del nostre país. La campanya per un domini territorial .ct va obtenir el suport de milers d’internautes i d’unes quantes institucions catalanes, però no va poder superar alguns dels esculls amb què va topar aquella sol·licitud, com el d’aconseguir el vist-i-plau del govern espanyol. En vist d’això, un grup de gent aplegada en l’Associació Puntcat va començar a pensar en una alternativa més abastable: la de demanar a la ICANN (institució nord-americana encarregada de la gestió dels noms de domini) un sufix genèric .cat, específic per a les webs de llengua i cultura catalanes. Amb el suport de l’advocat Amadeu Abril, membre de la junta de la ICANN del 1999 al 2003, i amb una important tasca a l’ombra, l’objectiu es va assolir el 16 de setembre de 2005, després d’una gran mobilització de la societat civil. No va ser fins l’any següent, nogensmenys, que l’associació, reconvertida en Fundació Puntcat, va començar a enregistrar adreces, més de cinquanta mil fins ara. En parlem amb Jordi Iparraguirre, que n’és el director gerent.
Podeu sentir-lo en format mp3.
