Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dissabte  10.12.2011  15:01

Autor/s: Dolors Sanchis Rivero

La crisi: buscant eixides cap avant

Notícia escoltada a la ràdio el 29 de novembre 2011, segons la qual alguns dels bancs fusionats tancaran oficines i pensen enviar 8.000 persones a l’atur per a jubilar-les d’ací a dos anys anticipadament

Men?ame
 

Tornem a sentir a parlar de jubilacions anticipades per a treballadors de la banca. Que conste que no tinc res contra els treballadors i treballadores. Però em resulta xocant que es continue optant per aquesta ‘solució’, mentre als altres ens continuen dient que hem de treballar fins als 67... seixanta què??? I mentrestanta continua gotejant, cada dia, més i més gent a l’atur. Si el que ens ve és tan negre, bé que podríem buscar i aplicar solucions bones per a tots i totes.

Davant el cas concret de la banca, que per cert, té una bona part de responsabilitat en tot el caos que s’ha montat, hi ha alternatives millors que no tirar tanta gent al carrer. És ben senzill: repartir el treball. I en compte de tirar 8.000 persones al carrer, reduir la jornada laboral de tot el conjunt. Analitzem el avantatges que això suposaria:
· L’estat no hauria de desembutxacar l’import de l’atur de les 8.000 persones. Això suposa estalviar diners per a altres necessitats socials.
· No s’hauria de pagar jubilacions anticipades a uns i als altres fer-los treballar 10 anys més (situació altament injusta).
· Cap treballador@ no es quedaria a l’atur.
· Tots/totes tindrien més temps lliure per a viure, que no consumir (que no és la mateixa cosa). Tindrien més temps per estar amb la família, amics... I més temps per practicar aficions o el que volgueren.
· Tots/totes continuarien sentit-se realitzats en el seu treball, i sentint-se útils.
· S’aprofitaria l’experiència i el coneixement dels més veterans en el treball.
· Es reduirien les depressions i suïcidis. I la desesperació de famílies en situacions extremes.
· Es reduiria la delinqüència provocada per la falta de mitjans.
· Es reduiria l’estrés dels treballadors als que se’ls exigeix més i més per aconseguir ser més ‘competitius’ (???).

Desavantatges? També n’hi ha, és clar. Cobrarien menys, evidentment. Però s’assegurarien no anar a l’atur i possiblement viurien més tranquils i més feliços.
Podrien consumir menys, però tal i com anem en aquesta alternativa o en les altres, la majoria acabaran així: sense poder consumir com abans, és clar.
També podeu pensar que amb el sou reduit no arribarien a finals de mes. Sens dubte caldrà economitzar, gastar menys, reduir consum... és a dir, el que ens diuen que hem de fer de totes maneres.
‘Visto lo visto’, que diria la meua amiga la manya, els desavantatges ja els tenim ací, i els avantatges, en la meua modesta opinió, inclinen la balança clarament.

Senyors de la banca, és comprensible que els darrers anys abans de l’inici de la crisi, hi haguera jubiliacions anticipades com a resposta a una situació d’atur de persones amb més de 50 anys amb grans dificultats per reinsertar-se en el món laboral. Però avui en dia, amb la que ens cau a sobre, és inaudit que encara es pense a aplicar aquesta mesura. És indignant.

I com aquesta, hi ha moltes més respostes alternatives als diferents problemes que tenim sobre la taula. Seria bo plantejar-les, exposar-les i lluitar per dur-les endavant entre tots i totes. Solucions justes i solidàries que no deixen en l’estacada més de la meitat de la població.