Entrevista a

Dimarts 06.12.2011 11:45

Autor/s: Meritxell Verdaguer / LaRella

Entrevista a Roger i Ferran Orriols, membres de Nyandú

Són el bateria i la veu i guitarra del grup de la Torre d’Oristà, Nyandú. El dia 14 de novembre es van proclamar guanyadors del concurs musical Sona 9, una gran oportunitat que comparteixen també amb el torrenc Rubèn Pujol, baixista.

Aquesta entrevista ha estat publicada ala revista comarcal del Lluçanès, LaRella, el dia 2 de desembre del 2011, juntament amb el reportatge publicat a Vilaweb Lluçanès "Nyandú. Més que un grup", de Jordi Freixa

Com vau viure els mesos que va durar el concurs?

Van ser mesos de molts nervis i il·lusió, sobretot en les dues últimes fases del concurs que van ser més seguides, vam dedicar moltes hores a preparar les proves. S’hi barrejava un sentiment de por perquè volíem arribar a la final.

Us esperàveu guanyar?

La veritat és que no. Quan vam saber que érem dels 4 finalistes vam pensar que quedaríem quarts, teníem molt clar què faríem amb els 1.500 euros del quart premi. Vam pensar que havíem de fer una bona actuació perquè allà hi havia representants del món de la música. Guanyar no va ser una obsessió.

Quin és el premi?

Una petita gira per tot Catalunya, difusió a TV3, Catalunya Ràdio i l’Enderrock, promoció al grup de cultura TresC i gravació en un estudi professional amb una productora musical també professional, firmes un contracte discogràfic. Et posen a primera plana musical, és un gran premi.

Ja ha començat el procés per a la gravació del disc?

Se’ns ha insinuat alguna productora però volem fer les coses bé, a poc a poc i prenent nosaltres les decisions.

Quan sortirà el disc?

Hauria de sortir a finals del 2012. Ens hem de posar a treballar, fer el disc significa dedicar-hi hores perquè hem de crear noves cançons, tot i que també n’hi hauran de les que ara ens han portat a guanyar el Sona9.

Quan i per què va néixer Nyandú?

Va néixer a finals del 2010 i el primer concert va ser el febrer del 2011 a la Torre. Fa 12 anys que estem tocant junts i tenim un altre grup, Hexamine, estil hardcore. En Ferran havia composat algunes cançons que les va ensenyar a la resta del grup i ens van agradar, són històries en les que tots tres ens hi sentim identificats. Després de tants anys tocant hem aconseguit treure el que tenim a dins, sabem que no és original però és molt personal.

Quines són les vostres expectatives com a grup ara?

Aconseguir el temps per a poder preparar el disc. Tindrem molta feina per no ser un grup més, no volem estar ara a dalt i després caure de cop, que en quatre dies se’ns oblidi, preferim pujar poc i mantenir-nos.

Què heu après amb el Sona 9?

Com a músics, hem après a professionalitzar-nos i ens ha donat confiança. Com a persones, hem après que si fas el que t’agrada i ho defenses pots aconseguir moltes coses, a més hem conegut molta gent i hem pogut veure tota la gent que ens ha donat suport.