Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  18.11.2011  06:00

Poetes emprenyats

Coincidint amb les eleccions, apareix el llibre 'Ningú no ens representa. Poetes emprenyats', una nova proposta sorgida del moviment del 15M

Men?ame
 

El dijous 19 de maig del 2011 la Plaça de Catalunya de Barcelona bullia d'efervescència assambleària i cultural: un grup de quinze poetes feia un recital que tenia molt d'èxit. L'acampada dels indignats, que va començar el 15 de maig, anava prenent força i forma. Sis mesos després, aquella iniciativa poètica ha pres una altra forma, amb el llibre 'Ningú no ens representa. Poetes emprenyats', publicat per Setzevents, on hi participen setanta-un poetes. Sortirà dilluns 21 i es distribuïrà per llibreries.

Una frase d'inici marca l'objectiu de la proposta: 'Aquesta antologia poètica neix del i per al 15M. #catalanrevolution.

Per mail, una primera quinzena de poetes van comença a definir i consensuar l'antologia, que volia recordar l'acte de la Plaça de Catalunya. Després el projecte es va ampliar convidant altres poetes a sumar-s'hi. Enric Casasses, Carles Hac Mor, Màrius Sampere, Víctor Verdú, Ivette Nadal, Carles Miralles, Blanca Llum Vidal, David Caño, Isabel Garcia-Canet, Ester Xargay... són alguns dels poetes que apareixen en la relació que es mostra a l'inici del llibre. Cada poeta hi ha aportat entre un i tres poemes, la majoria dels quals són inèdits. El volum té dues-centes trenta pàgines i els poemes, per voluntat expressa dels autors, es presenten per ordre alfabètic i no van signats. Tots són un. Els diners que es recullin amb la venda d'aquest llibre aniran a parar a algun projecte relacionat amb el moviment del 15M.

Un tast:

Contraatac: no dilapidar el llenguatge
ni escatimar-ne les gràcies, apnees, hipotàlems,
altars, vergonyes, violència. Passar-li llista, no
deixar petja, defenestrar el sermó, escamotejar-ne
el vi, vincular-te a tu i mentir-te fervorosament
!ns a la !, de !cció. Orfebres de l’explosió, com
qui no vol la cosa, rivetejarem la destrucció.

***

Les fructíferes
llacors
d’una frontera.
Entrebancs
i llavor
d’un nou llenguatge.
Creix a despit.

***

Per tu
    evocaré la paraula precisa,
    un esqueix que arreli en terra humida
    i creixi amb serenor, discretament.
Amb tu
    vindré a regar les #ors aquest estiu.
    I l’altre.

***

Advertència

Un dia vindrà una pluja
com no se n’ha vist mai cap
i no s’hi valdran paraigües...

***

Amb la fel de la raó
i darrere l’espill,
—ser o ser,
aquí o aquí—,
no hi ha pal sense botxí.
Esquinça l’embut de l’or
abstracte,
bleix de quincalla,
fetus penyora,
la gàbia-llar,
allà i allà.
Deute global amb violència
extrema.
De bades, cerca rostres,
paga el rescat congènit
del més aquí,
noves supersticions d’abans,
macabre benestar.
I serf de ningú
accepta el joc dels tramposos,
—paga deutes sísifs —.
O, amb visat de vergonya
con!ta’t la puta pàtria
i alimenta
els teus !lls amb nacions
de sang
i ven demà, ara i ara,
aquí i aquí.
Estima l’idiota com si fos l’amant
i perboca
pels germans.
L’oracle dels trileros.

***

Atracament al Banc Mundial
«Què és el robatori d’un banc comparat amb fundar-ne un?»

Tothom mans enlaire
i dau-mos la pasta,
que aquí no es gasta
ni us fa falta gaire!

Allà fora hi ha,
en canvi, el clam
d’un món mort de fam
que no té ni pa.

La terra heu ofesa!
Ens esclavitzeu
mentre acapareu
tota la riquesa!

Sou lladres, banquers
folrats de milions!
No us estranyi, doncs,
que eixim als carrers.

Mort al capital!;
dau-mos els bitllets!
Si sou bons xiquets
ningú no prendrà mal.

I ara els repartiu
en cinc mil milions
de sobres bessons
sense dir ni piu!

Si en fem arribar
un a cadascú
no hi haurà ningú
mancat de menjar.

Que caiguin com neu
els vostres milions;
ompliu-ne avions
que els llencin arreu!

Ompliu-ne els fusells
dels antiavalots
i que els dinerots
volin com ocells!

Ompliu-ne les bombes
de l’Afganistan,
que al caure obriran
futurs i no tombes!

Traieu de la caixa
!ns el darrer sou,
que ja en tenim prou
d’estrènyer la faixa!

Ens plau declarar
la banca tancada.
Teniu pic i aixada
i tothom a pencar!

Men?ame