27.10.2011 - 12:07
Les noves exigències de solvència acordades per l’Eurogrup obliguen els setanta principals bancs d’Europa a garantir el 9% del seu capital estructural. Per fer-ho, la UE preveu una recapitalització de la banca europea de 106.000 milions d’euros. D’aquests, una part corresponen a Bankia i CaixaBank. Bankia ha fet saber que necessitarà 1.140 milions d’euros addicionals per complir els requisits; mentre que CaixaBank és l’entitat de l’estat que menys recapitalització necessita: 602 milions d’euros addicionals.
CaixaBank preveu complir amb els nous requisits ‘dins del termini establert’, que acaba el 30 de juny del 2012, ‘mitjançant la seva capacitat de generació orgànica de capital’. L’entitat ja disposava d’una ràtio de solvència del 8,9%, només una dècima per sota de la nova demanda de l’Autoritat Bancària Europea.
Els bancs hauran de cercar finançament ‘de primer, a través de fonts privades’; a més, les entitats ‘restaran subjectes a prohibicions de distribució de dividends i bons fins que no s’hagi aconseguit la qualificació adient’; i ‘si és necessari, el govern estatal pot donar-hi suport, i si no és possible, la recapitalizació s’haurà de fer amb un préstec de l’EFSF en el cas de països de l’Eurozona’, segons que estableix l’acord.
L’exigència de recapitalització també afecta les entitats BBVA, Santander i Popular. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero ha dit que el pla de recapitalització era ‘extraordinari i temporal’ i ha matisat que la factura de les cinc entitats afectades era de 17.000 milions, ja que calia descomptar els 9.000 milions dels bons convertibles. Zapatero ha dit que per a l’executiu era important que computés el deute convertible fins al juny del 1012 i que aquest punt havia estat ‘convenientment acceptat’. Zapatero no ha explicat com emprendran aquest procés les entitats implicades, però ha volgut deixar clar que no seria necessari recórrer a l’ajut públic per complir les necessitats de recapitalització.
La UE condona el 50% del deute grec
A més de l’acord per a recapitalitzar la banca amb 106.000 milions, els dirigents de l’eurozona han arribat a la matinada, després de set hores de negociacions, a un acord (pdf) amb la banca perquè assumeixi pèrdues del 50% dels bons grecs, és a dir 100.000 milions d’euros de pèrdues. Aquest no-pagament parcial del deute grec és un dels tres pilars del pla aprovat per la cimera de l’eurogrup contra la crisi del deute. Els caps d’estat han acordat, també, de reforçar el fons de rescat fins a un bilió d’euros.
En canvi de la reducció del deute grec, Merkel ha demanat que la UE supervisés permanentment Grècia per assegurar que aplica les reformes a què s’ha compromès amb vista a reduir el dèficit i millorar la competitivitat.
Per evitar que la situació grega s’encomani al deute espanyol i al deute italià els dirigents europeus han acordat una ampliació del fons de rescat d’un bilió d’euros, quatre vegades l’actual. Així es podrà avalar una part –del 20% al 25%– de les noves emissions de deute d’Itàlia i d’Espanya, en lloc de comprar bons directament.
