Barroso anuncia una taxa sobre transaccions financeres

  • El president de la Comissió diu en el discurs de l'estat de la Unió que Grècia 'és i seguirà essent membre de la zona euro'

VilaWeb
Redacció
28.09.2011 - 09:38

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, pronuncia avui al matí el discurs de l’estat de la Unió (seguiu-lo en directe) marcat inevitablement per la crisi grega. Barroso ha volgut deixar clar que ‘Grècia és i seguirà essent un membre de la zona euro, remarcant que la UE encara avui el repte més gran de la seva història. També ha anunciat una taxa sobre transaccions financeres que permetria recaptar 55.000 milions d’euros anuals.

‘La comissió ha assumit avui una proposta per a la taxa sobre transaccions financeres. És un text molt important, que, si s’aplica, podria generar uns ingressos de 55.000 milions l’any’, ha anunciat Barroso, que ha explicat el perquè de la mesura: ‘En els últims tres anys, els estats membres, els contribuents, han donat ajuda i garanties de 4,6 bilions d’euros al sector financer. Ha arribat el moment que el sector financer retorni la contribució’.

I ha continuat: ‘És una qüestió de justícia. Si els nostres agricultors, si els nostres treballadors, si tots els sectors de la nostra economia, des de la indústria als serveis, paguen la seva contribució a la societat, el sector bancari també ha d’aportar la seva contribució a la societat’.

Papandreu demana a Alemanya que aprovi l’ampliació del fons de rescat

El primer ministre grec, Georges Papandreu, va defensar ahir a Berlín els esforços ‘sobrehumans’ que fa Grècia per resoldre els problemes de deute i evitar una crisi més greu a l’Eurozona. En un discurs davant d’empresaris alemanys, Papandreu els ha demanat el seu suport. A Alemanya, tot i els esforços de la cancellera Angela Merkel, hi ha resistències a donar més diners a Atenes. Demà el Bundestag votarà la ratificació de l’ampliació del fons de rescat acordat pels països de l’Eurozona al juliol.

Papandreu va demanar l’aprovació de la flexibilització del fons de rescat i va advertir que els alemanys no estan invertint ‘en els errors del passat, sinó en els èxits del futur’ de Grècia. ‘Us prometo que nosaltres els grecs lluitarem per tornar cap al creixement i la prosperitat després d’aquest període de dolor’, va assegurar Papandreu.

‘La vostra contribució pot ser crucial’, va afegir el primer ministre grec, que va defensar la necessitat d’aprovar les mesures de reformes del fons de rescat pactades a la reunió de Brussel·les del passat 21 de juliol.

Per la seva banda, la cancellera Angela Merkel va tornar a defensar els esforços de Grècia i la necessitat d’ajudar-la -una afirmació que la col·loca en una situació políticament compromesa a l’interior del seu país, especialment si demà no s’aprova al Bundestag la flexibilització del fons de rescat. Merkel va assegurar que és una ‘idea incorrecta’ que la Unió Europea forci Alemanya a assumir la majoria dels costos de la sortida de la crisi. La cancellera va afirmar que Alemanya ‘donarà tota l’ajuda necessària per aconseguir retornar la confiança en Grècia’.

El retorn dels observadors del BCE, la UE i l’FMI

L’anomenada ‘troica’ formada pels observadors del Banc Central Europeu, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional torna avui a Atenes, segons va anunciar ahir Jean-Claude Juncker, després d’haver-ne marxat a principi de mes. La seva funció és el control i l’avaluació de l’aplicació de les mesures d’austeritat aprovades pel govern grec a instància seva. La seva valoració és fonamental per a l’aprovació d’un nou rescat financer a Grècia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any