En vam anar parlant tots plegats, aquests quatre o cinc pagesos de Sant Agustí que tots hem viscut a pagès i ara estem jubilats. Un proposa una cosa, l’altre una altra i entre tots decidim el que fem cada any. Fem feines de la manera que molta gent no ha vist fer mai, nosaltres vam ser la generació que vam viure quan la feina es feia totalment artesanal però que també hem pogut veure l’evolució cap a la maquinària agrícola. Intentem no repetir-les però potser al final se’ns acabaran!

El primer que vam fer, si no recordo malament, va ser embalar a mà. També hem batut mongetes, hem segat, carre gat un carro d’herbes i fins i tot matar el porc, bé, matar-lo no perquè està prohibit però elaborar-lo sí!

Ens ho passem bé! Almenys parles del que faràs a la fira de l’Hostal i no d’anar al cel!

Encara en guardem algunes, jo en tinc unes quantes i sinó per aquí al veïnat de Sant Agustí també hi ha altra gent que en guarda. Aquest any s’exposarà un corró de pedra per batre que hem arreglat, l’havien de tirar els animals.

Una vegada vam sembrar un camp, van venir els de la televisió a filmar-ho amb tanta mala sort que un càmera es va entrebancar, va posar la mà sobre un volant i es va tallar, i molt! Va haver d’anar al metge, no li vam pas poder curar.

L’any que vam batre mongetes vam tenir molt èxit, vam portar unes batolles –l’eina que s’utilitzava per batre les mongetes- i molta gent ens demanava de provar-ho. A la gent gran els fa gràcia perquè molts havien treballat amb aquestes eines. L’any que hi va haver més gent a veure-ho va ser quan vam matar el porc, s’esqueia en diumenge i els cotxes ja no podien arribar més enllà del Collet de Sant Agustí! Molta gent...estàvem tan nerviosos que se’ns partien les botifarres!

Farem formatge de cabra, munyirem les cabres i farem el formatge tal com el feien abans a pagès, ho courem a foc a terra. Els homes munyirem i les dones faran el formatge.

I tant si ha canviat! Quan érem joves tothom hi anava a vendre els animals que havien nascut, el que ens movia més era poder veure molts animals però també hi vèiem alguna mossa! Era un lloc de trobada de pagesos i negociants, hi havia parades del que més es gastava abans: sabates, faixes, mantes...la gent es portava el dinar però també hi havia vist els del Collet fent-hi menjar. Hi venia gent de tota la comarca, fins i tot de Sant Feliu Ara també hi ve molta gent, per sort i després d’uns anys sense gaire públic, la fira es va renovar.