Junqueras: ‘La presidència d’Esquerra és una responsabilitat descomunal’

  • Entrevistem Oriol Junqueras la vigília de la seva elecció a la presidència d'ERC

VilaWeb
Pere Cardús
16.09.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’historiador, eurodiputat i batlle de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras, serà ratificat demà president d’ERC per la militància, sense cap candidat opositor. Li hem demanat una breu valoració d’aquesta passa en la seva carrera i, després de recordar que prefereix dedicar-se a l’acció i a ‘fer feina’ que no pas a parlar gaire, ha reconegut la responsabilitat immensa que sent pel llegat històric del partit de Macià i Companys d’ERC, però sobretot pels envits que un país que cerca la llibertat ha de superar.

 

Demà els militants d’Esquerra votaran a les primàries el candidat a les eleccions espanyoles del 20 de novembre. Els candidats són el secretari general en funcions, Joan Ridao, i el candidat del futur president del partit, Alfred Bosch. També ratificaran, en aquest cas sense contrincants, l’elecció d’Oriol Junqueras a la presidència i de Marta Rovira a la secretaria general. De tot aquest procés, en parlem amb el futur president d’Esquerra.

Què sentiu a poques hores de ser elegit president d’un partit amb tanta significació històrica com Esquerra?
Són difícils d’explicar els sentiments que bulliran dins meu en el moment que es confirmi la meva elecció. Perquè la història del partit pesa molt, però encara pesa més el futur del país. De fet, ja sento un honor extraordinari i una càrrega feixuga per la responsabilitat que recau en mi. Aquesta responsabilitat serà més fàcil de portar en la mesura que ens ajudem i treballem tots plegats per aconseguir els nostres propòsits. La direcció d’un partit és una tasca col·lectiva que prendrà sentit en la mesura que el país avanci cap a la seva llibertat. Si no, serà una càrrega insuportable.

La presidència d’Esquerra Republicana, des d’una perspectiva històrica, és una responsabilitat descomunal. Sóc conscient que molt que això representa, però sé segur que si ens ajudem els uns als altres, ens en sortirem.

Quins seran els primers passos al davant del partit?
D’entrada, provaré de prendre el pols del país, parlar amb molta gent i reunir-me amb tothom qui pugui. També cal mirar d’entendre què podem construir en comú, saber quines accions podem endegar i llançar per avançar amb pas més ferm, mirar de copsar què espera de nosaltres el país i esbrinar quin ritme podem assolir, etc.

Demanaré de poder-me entrevistar amb els responsables de la resta de formacions polítiques, socials, econòmiques, acadèmiques i cíviques per prendre contacte amb tothom i, com ja he dit, prendre el pols del país.

En què es notarà la vostra petja renovadora a Esquerra?
Aquesta pregunta, l’hauran de respondre els fets. Vull preservar la feina ben feta que el partit ha fet aquests últims anys i aprofitar el capital humà i l’experiència política que hem acumulat. Però també vull aportar energia renovada i un impuls nou en la voluntat de construir i reforçar els ponts amb tot l’entorn d’Esquerra. Un entorn que va més enllà de la política estricta. No es tracta pas de parlar de política i encara menys de partits, sinó de fer una feina que ultrapassa les fronteres de les institucions.

Si demà guanya en Ridao i no el vostre candidat, Alfred Bosch, com reaccionareu?
Guanyi qui guanyi, tindrem un molt bon candidat a les eleccions espanyoles. I no solament serà molt bo el número u, sinó tots els candidats de les nostres llistes. Aquesta és la meva responsabilitat: mirar d’oferir als electors els millors candidats possibles en cada circumstància. La meva actitud serà de treballar amb tothom, ajudar els candidats i continuar avançant.

Quin paper reserva a Puigcercós, Benach, Huguet o a Ridao?
Un paper molt notable perquè, que jo sàpiga, encara som lluny d’assolir els objectius pels quals treballem. I per assolir-los necessitem ser forts. Necessitem el capital humà, l’experiència, la il·lusió i l’esperança de molta gent, entre els quals tots els membres de la direcció sortint o els que han tingut un paper destacat en la vida del partit. Perquè tots tenen una experiència notable dins el partit, el govern o el parlament que cal no desaprofitar. Són persones amb qui tinc una relació amical, de companyonia política i de confiança patriòtica. Tindran un paper molt notable, com el de les noves incorporacions als llocs de responsabilitat.

Uns heu marcat cap mena de termini per a assolir la llibertat nacional o del vostre mandat dins el partit?
No. Cap termini. Ens marquem la voluntat de treballar cada dia tant com puguem i tan bé com puguem per aplegar tots els sectors en el projecte d’alliberament nacional del nostre país i de defensa de l’estat del benestar. No hi ha terminis temporals, sinó una obligació de treballar molt i tan bé com sapiguem. Com més bé ho fem, més curts seran els terminis temporals. Però no estic en condicions de posar terminis perquè seria una irresponsabilitat, per tal com assolir els objectius no depèn pas de mi i prou. Depèn de l’esforç col·lectiu de tot un país, que és, en definitiva, l’únic que pot posar terminis.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any