09.09.2011 - 12:33
Josep Termes era un heterodox complet: era un senyor d’esquerres, però d’esquerres de veritat, democràtic i gens dogmàtic. De fet, provenia del pensament llibertari, però les circumstàncies històriques del franquisme el van portar a militar al PSUC, partit que després va abandonar.
Tenia poques teories, però en va bastir una de contundent, la de les arrels populars del catalanisme. Termes va trinxar la idea que s’havia extès sobre que els obrers no tenen pàtria. Ell va demostrar que els obrers són copartíceps de la creació de la Catalunya contemporània. Amb aquesta teoria se situava en un terreny incòmode: ni satisfeia la burgesia, que es volia atribuir tot el protagonismes en la conformació del catalanisme, ni satisfeia els marxistes, que defensaven que el catalanisme no és cosa dels treballadors.
Vam escriure dos llibres plegats : ‘Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme’ i ‘Les Bases de Manresa i els orígens de Catalunya’. I jo em sento que només em puc explicar a través d’ell, perquè no només em va formar com a historiador, sinó que em va formar cívicament. Sempre em deia: ‘sigues un historiador compromès, no et tanquis a la universitat, surt al carrer.’ I és el que he procurat fer.
I també m’agradaria destacar que Josep Termes, un home d’una profunda cultura, que va arribar a tenir una biblioteca de 30.000 volums, no va ser mai un pedant. Mai. I sempre va ser fidel als seus orígens populars, del seu barri, del llenguatge popular, dels seus pares i dels seus avis que provenien de la pagesia de la Terra Alta.
Agustí Colomines
Historiador
(opinió recollida per telefon per la redacció)
