26.08.2011 - 12:07
A banda del PSOE i el PP, i de CiU, que encara no s’ha definit, la resta de partits, incloses algunes veus del mateix PSOE, i diversos col·lectius, han exigit que la reforma de la constitució sigui validada pels ciutadans via referèndum i mantenen les seves posicions ja expressades abans de conèixer-se els detalls de l’acord PP-PSOE d’aquesta matinada.
El PSC, però, ha dit avui en paraules del seu portaveu al parlament, Joaquim Nadal, que ‘la reforma pactada és millor del que es pensaven perquè no fixa cap xifra a la constitució, tot i que ha recordat que la posició definitiva del partit es prendrà dilluns en l’executiva. Cal recordar que el vot dels senadors del PSC és decisiu per forçar un referèndum.
Joan Herrera (ICV), per la seva banda, ha reiterat aquest matí que l’acord al qual han arribat PP i PSOE és ‘un gir a la dreta i un atac a l’autogovern’, i ha tornat a demanar que es faci un referèndum. Tant ICV com Esquerra han tornat a demanar avui a CiU i als diputats del PSC que facin un front català per oposar-se a la reforma i forçar que sigui validada en refrèndum.
En una línia molt semblant s’ha expressat Compromís, que ha dit que és un acord antidemocràtic que no respon a l’interès dels ciutadans i que és només un pacte de maquillatge per calmar els mercats.
El PP, per la seva banda, s’ha mostrat aquest matí molt satisfet per l’acord i ha refusat la necessitat de convocar un referèndum. La portaveu popular, Soraya Sáenz de Santamaría, ha considerat que l’acord al qual s’ha arribat no afecta l’autonomia de les comunitats.
La possibilitat de referèndum, en mans de CiU i PSC
La proposta, que ja s’ha registrat a les corts, es votarà al congrés la setmana que ve, però és d’esperar que avui mateix CiU adopti una posició sobre aquesta qüestió i, per tant, ja es pugui vaticinar la possibilitat de celebració o no del referèndum.
Cal tenir present que el pacte d’aquesta nit entre el PP i el PSOE ha traslladat el gruix del debat econòmic i la discussió sobre l’autonomia financera de les comunitats autònomes en el debat parlamentari tradicional sobre una llei. Això fa de la proposta de reforma de la constitució una reforma més tova i genèrica i, per tant, més fàcilment acceptable per CiU.
La formació havia exigit que no s’inclogués cap xifra a la constitució, condició que es complirà, i que la xifra de dèficit màxim fos fixada pel Parlament de Catalunya, condició, aquesta altra, que no sembla pas viable enveient l’acord del PP i el PSOE d’aquesta matinada. Amb tot, la discussió sobre la xifra del sostre de dèficit es trasllada ara e
Siga com siga, si la formació decideix votar-hi a favor difícilment hi haurà referèndum, car caldria que els vint-i-cinc diputats del PSC al congrés ho demanessin i s’afegissin als d’Esquerra (3), ICV (1), IU (1), PNB (6), Coalició Canària (2) BNG (2) i Nafarroa Bai (1) per superar la xifra de 35 diputats (el 10% del congrés). Al senat, un vot favorable de CiU impediria poder forçar el referèndum perquè en cap cas s’arribaria al 10% requerit. Això, només cal que es demani en una de les dues cambres.
Ara, si CiU opta per fer la petició de referèndum, aleshores els diputats i senadors del PSC són els que tenen clau: els quinze senadors de l’Entesa Catalana de Progrés (deu del PSC, quatre d’Esquerra i un d’Iniciativa) i els 8 de CiU no arribarien a sumar però sí que ho farien si també s’hi afegissin els quatre del grup PNB-BNG. Però per això caldria que els deu senadors del PSC votessin de manera diferent que no els del PSOE, tradicionalment difícil. Però cal tenir en compte que al senat, com que els del PSC formen part del grup d’Entesa, tenen, en teoria, llibertat de vot. A aquests senadors, s’hi podrien sumar els dos independents de les Illes que representen Menorca i Eivissa. El representant de Menorca és part d’una coalició del PSM, Esquerra Unida i el PSOE; i el d’Eivissa, d’una coalició del PSOE amb nacionalistes i verds d’Eivissa i Formentera.
