Tres mesos de protestes a Xile per una educació pública

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Ja fa tres mesos que van començar les reivindicacions dels estudiants xilens a les principals ciutats del país. I ara el 80% de la població xilena hi dóna suport. Les mobilitzacions d'alumnes de secundària, universitaris, docents i organitzacions socials i sindicals han paralitzat, aquestes darreres setmanes, les ciutats i cada vespre hi ha esquellotades als barris de classe mitjana del país. Els estudiants demanen, principalment, que l'estat asseguri una educació pública gratuïta i de qualitat, i que prohibeixi el lucre en l'educació privada. Les bases de l'actual sistema educatiu xilè són les que el règim militar d'Augusto Pinochet va establir a principi dels vuitanta.

Gratuïtat només per a l'ensenyament primari

La gratuïtat educativa solament abasta l'ensenyament primari, i a partir de secundària, les escoles poden cobrar quotes. L'estat no facilita ni crèdits ni beques i solament sufraga el 25% de l'educació; la resta surt de les butxaques de les famílies. I com que les famílies han de pagar l'educació universitària, els estudiants han d'endeutar-se i, quan acaben la carrera, han de satisfer els deutes contrets --i, si no l'acaben, també. Per això a les manifestacions es poden llegir pancartes com ara '5 anys estudiant, 15 pagant'.

La setmana passada el govern va presentar un paquet de reformes per a millorar la formació dels docents, destinar més diners a l'ensenyament, augmentar les beques universitàries i ajudar a liquidar els deutes dels estudiants. Però aquests les contesten i les accions se succeeixen.

Nou-cents detinguts

Fa vuit dies una vaga general es va acabar amb nou-cents detinguts.; i abans-d'ahir una marxa per la capital, Santiago de Xile, va reunir més de cent quaranta mil manifestants, entre estudiants i mestres; fins i tot les escoles privades s'hi van sumar. Encara que la protesta va ser força tranquil·la, va acabar amb quatre-cents detinguts i una setantena de ferits.