Joan Carles Suari: ‘La Xina no és un país emergent, és un país emergit’

  • Enumera tres punts bàsics per a superar la crisi

VilaWeb
Redacció
09.08.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vivim un moment amb massa tensions i massa titulars. Cal perspectiva. De crisis com aquesta, n’hem passades d’altres. Cal no ser apocalíptics, per molt que s’hagin polvoritzat uns quants fons de pensions i que, efectivament, aquesta crisi tingui algunes particularitats pel fet de ser global. Em limitaré a donar els tres punts, tres condicions, que, en opinió meva, defineixen aquesta crisi i que ens han d’ajudar a superar-la:

1. La Xina no és un país emergent, és un país emergit. És un fet que la seva economia és de primer nivell mundial. I, per tant, ha de jugar amb les mateixes cartes que els altres i se li han d’exigir les mateixes responsabilitat. No es pot dedicar a fer allò que vulgui i després renyar els EUA. Això sense oblidar que, efectivament, la seva economia continua creixent més que no pas a Occident perquè l’envelliment de la població d’Europa és un fet. L’estat del benestar a Occident s’acaba. Per tant, cal comptar amb la Xina i, alhora, se li han d’exigir responsabilitats.

2. Cal caminar cap als bons europeus. És cert que l’emissió de bons europeus beneficia els pobres, com nosaltres, i perjudica el rics, com Alemanya. És a dir, no és igual que un alemany et digui que et pagarà mil euros o que t’ho digui un grec. És evident. Però aquest és l’únic camí i, si cal, ja s’inventaran sistemes de compensació per als rics perquè vendran deute a rendibilitats més altes que no la que els caldria. D’una altra banda, el deute europeu no ha pas de representar forçosament el total del deute. Els estats en podrien continuar emetent. En unes altres paraules, cal governació europea. De fet, hi ha força experts que diuen que aquesta crisi té una cosa positiva, que és que accelera la governabilitat europea, cosa imprescindible per a sortir de la crisi.

3. És un fet que hem estirat més el braç que la màniga. Hem gastat més que no teníem ni podíem tenir. Per tant, hem de ser més austers i no viure d’allò que no tenim. Hem de desinflar-nos.

Joan Carles Suari, catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona

(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any