Alfred Bosch: ‘Al projecte d’ERC no hi sobra ningú’

L’historiador i escriptor Alfred Bosch, fins l’abril passat portaveu de Barcelona Decideix, ha acceptat l’oferta del futur president d’Esquerra, Oriol Junqueras, d’encapçalar la llista de les pròximes eleccions al congrés espanyol. Junqueras també ha ofert al secretari general del partit, Joan Ridao, el segon lloc de la llista, però Ridao ja va dir fa dies que no aniria a les eleccions de número dos. Això pot obrir una pugna entre dues candidatures que pot culminar en unes eleccions primàries. Bosch s’ha limitat a dir que aquesta qüestió no depenia d’ell, però que s’havia de fer una ‘candidatura d’unitat, de concòrdia i de renovació’.

En aquesta entrevista de VilaWeb Bosch parla dels motius que l’han decidit a acceptar la proposta, del paper d’Esquerra a Madrid i de la possibilitat d’unes primàries.

Què us ha decidir a acceptar l’oferta?
El futur dels meus fills. Haurien de poder viure en un país millor, més lliure i pròsper, i si hi puc contribuir des de la palestra pública, doncs ho faré.

Ridao no està disposat a ser el número dos…
No depèn de mi.

Això pot tornar a obrir una divisió a Esquerra…
En l’essencial, no ho crec. Tots volem el millor per al país. Al projecte d’ERC no hi sobra ningú.

Passeu de fer una tasca en la societat civil a assumir una responsabilitat política. Com ho veieu?
No ho veig com una simple política de partit, sinó com una contribució a una causa noble, de dimensió nacional i social.

L’experiència de Barcelona Decideix us ha fet recuperar la confiança en el país?
No hi havia res a recuperar; sempre he pensat que no ens mereixem el país que tenim, que hi ha gent boníssima a tot arreu i que podem arribar molt més lluny que no ens pensem, si ens ho proposem. Podem confiar en la gent: aquests darrers anys ens ha donat sorpreses, i una lliçó darrere l’altra.

Què us convenç del projecte d’Oriol Junqueras?
Les ganes d’obrir-se a la societat i de rellançar les llibertats nacionals.

Com s’ha fer aquesta renovació que ell propugna?
Amb bons principis, que vol dir, alhora, començaments, ideals i fonaments morals.

El fet de mantenir a l’equip dirigents actuals no dificulta una renovació profunda?
Parlem de renovació, no pas de substitució. No hi sobra ningú.

Quin ha de ser el paper d’Esquerra a Madrid?
Això, ho hem d’acabar de perfilar entre tots, però jo intueixo que a Madrid, i més amb el panorama que s’obre, haurem d’estar menys per les negociacions i més per les aspiracions. D’ordre nacional i social. Hem de fer servir l’altaveu allà per fer saber al màxim de gent què volem.

Quina mena de col·laboració ha de tenir Esquerra amb els altres partits catalans a Madrid?
Crec que haurem de parlar amb tothom, però mantindrem la fermesa a partir dels nostres principis.