Pius Alibek: ‘Tots els fanatismes són una reacció a la frustració’

  • Entrevista amb el cuiner i lingüista iraquià, que ens explica la relació entre extremisme, política i crisi econòmica

VilaWeb
Albert Lloreta
02.08.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Pius Alibek és cuiner i lingüista. Nascut a l’Irac, pertany a la minoria siríaco-caldea, és de religió cristiana i té l’arameu de llengua materna. Establert a Barcelona des del 1981, hi mena un restaurant del carrer de Verdi, al barri de Gràcia. El 2010 va publicar un relat autobiogràfic, ‘Arrels nòmades‘ (La Campana), en què explica la seva vida a l’Irac fins als vint-i-sis anys. En aquesta entrevista de VilaWeb, Alibek reflexiona sobre la xenofòbia i l’extremisme, i opina: ‘A una persona que cregui que els blancs són millors que els negres, no li podem pas prohibir que pensi així. En tot cas, s’hauria de prohibir fer servir el discurs de la discòrdia amb finalitats polítiques’.

Què en penseu, dels atemptats de Noruega?
Xoquen per l’aspecte humà, com tots els atemptats contra gent innocent, vinguin d’on vinguin. Ens havien fet creure que només una sola ideologia podia arribar als extrems de l’atemptat, però ja era de preveure que l’integrisme i el fanatisme no són exclusius d’una ideologia, sinó inherents a tots els extrems.

I què porta a aquests extrems?
És això que cal descobrir. Com és que les ideologies del segle XXI, quan se suposa que la humanitat és més civilitzada que mai, continuen destil·lant aquests fenòmens aberrants? No és pas gratuït aquest augment de l’integrisme occidental, que sempre ha flirtejat molt amb els moviments extremistes. Darrerament jugàvem amb foc i ara en sofrim les conseqüències.

Per què s’ha estès precisament la ideologia xenòfoba?
Crec que aquesta ideologia no va aïllada de les altres. En el nou món les ideologies extremistes no paren de créixer. Recordem-ho: per una banda, Bush pare, i després Bush fill, porten la ideologia cristiana a un extrem assassí. Per una altra, al-Qaeda fa igual fomentant l’integrisme islàmic, que crema com el foc en un paller. Hi ha milions de ‘petrodòlars’ que mantenen aquest integrisme, que permet a certs governs de mantenir el poder. Alguns governs es basen en el control religiós per a subsistir.

I a escala local, com expliquem aquest creixement?
A escala local, el poder ha flirtejat amb la dreta xenòfoba. Tenim l’exemple de Badalona: un discurs xenòfob injustificat ha convençut la gent. La gent es creu que els seus mals són culpa dels immigrants i, per tant, vota qui ofereix una política contra aquests. No és conscient que, si la immigració esdevé un problema, és, en primer lloc, culpa dels polítics que no han previst un programa intel·ligent per a gestionar-la, però sobretot perquè els autèntics lladres dels diners públics són els polítics corruptes i el sistema capitalista que aboca diners públics a entitats privades.

És inherent a la crisi, l’extremisme?
Tots els fanatismes són reaccions a la frustració. La gent que no se sent frustrada cerca el diàleg, la tolerància, l’entesa. En realitat, ho volem passar bé, no volem maldecaps. El foment de la xenofòbia correspon a una frustració que, en lloc de canalitzar-se, dóna la culpa a la víctima més fàcil. Quan els badalonins veuen que la seva situació es complica, els polítics desvien l’atenció cap als immigrants. Els badalonins haurien de demanar-se si és tota la gent del país que la passa econòmicament malament o són solament ells. La culpa no és del meu veí immigrant, són els polítics que dissimulen la seva culpa.

La xenofòbia és responsabilitat de tota la classe política?
Quan CiU permet que un batlle amb discurs xenòfob arribi al poder per un pacte en canvi d’un altre pacte, jo entenc que, a CiU, ja li va bé aquest discurs. Els partits polítics, o bé prioritzen els pactes per sobre de la ideologia o bé ja s’hi acomoden, en aquesta ideologia.

Quines eines té la societat per a combatre la xenofòbia i l’extremisme?
La crítica i la no-acceptació dels arguments més fàcils. On han anat a parar els diners públics? A les butxaques dels immigrants? La contribució dels immigrants a les arques públiques és exemplar, els números canten. Davant el nas, l’administració va injectar diners públics a la banca privada. Si, vist això, vull creure que el culpable és l’immigrant, és que m’estimo més d’anar-me’n a dormir tranquil i enganyat. Un poble que s’acontenta amb la víctima més fàcil, rebrà més.

Creieu que serviria de gaire il·legalitzar els partits xenòfobs?
La veritat és que no ho sé. Totes les mesures taxatives imposades per llei s’haurien d’estudiar molt, però potser sí que s’hauria de prohibir que els polítics fessin servir discursos xenòfobs. Ara, a una persona que cregui que els blancs són millors que els negres, no li podem pas prohibir que pensi així. En tot cas, s’hauria de prohibir fer servir el discurs de la discòrdia amb finalitats polítiques.

I què haurien de fer els mitjans de comunicació?
Als mitjans públics hi ha gent amb una veu pública molt potent que hauria de ser jutjada perquè enalteix la discòrdia social, religiosa i ètnica, de la mateixa manera que és jutjat l’enaltiment del terrorisme. Tenim, a TV3, periodistes fixos que enalteixen la discòrdia com si fossin intel·lectuals que defensen la democràcia. Mentre no aturem això, l’integrisme anirà pujant.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any