13.05.2011 - 18:01
Poques emocions en el debat d’alcaldables de dimecres, que va començar amb mitja hora de retard per problemes tècnics i amb poc públic
El debat organitzat dimecres per TAC12, El Vallenc i Ràdio Valls va començar amb mitja hora de retard a causa de problemes tècnics amb el so. Aquest va ser el primer tema de debat dels alcaldables, entre els que es negaven a intervenir amb el micròfon a la mà i els qui creien que posar un peu de micròfon al costat de cadascú era antiestètic i inapropiat per al format televisiu. Després de guanyar la disputa els primers i amb la sala del Centre Cultural molt buida, va començar el debat amb la valoració de la legislatura. El debat va seguir amb dos blocs sobre projectes de ciutat pels propers anys i economia. Cada bloc constava d’una breu explicació de cada candidat més quinze minuts de debat.
Fidel a la campanya planejada per CiU, Albert Batet va limitar-se a apel·lar a la unitat, la il·lusió i el sentiment. L’estratègia de Batet va consistir a evidenciar les coses fetes. La frase que resumeix les seves intervencions és “no es pot negar que s’han fet coses, sempre es pot fer més però no es pot ser perfecte”. On més va lluir va ser en l’apartat econòmic, defensant la importància de la reducció del dèficit, malgrat la situació de crisi, “cosa que ara permet que puguem continuar donant serveis als ciutadans”. Caballero va ser el més hàbil a rebatre aquest punt, recriminant que aquesta reducció s’hagi fet “a costa de la ciutadania, augmentant impostos, i no pas aprimant l’administració i reduint costos”.
Núria Segú no va brillar en el cara a cara i va preferir escudar-se en el llistat d’acció de govern i en la promesa de compromís futur. Va centrar el seu discurs en la voluntat de crear ocupació i treballar pels més necessitats davant la crisi, però no va ser capaç de rebatre les puntualitzacions de Gerard Nogués i Jordi Cartanyà pel que fa a la despesa dels programes de Casa Caritat. Només ella va continuar arrossegant problemes amb el so, cosa que va semblar descentrar-la i deslluir-la encara més.
Per a Jordi Cartanyà era el seu primer debat polític públic. Va introduir estratègies comunicatives com ensenyar gràfics per reforçar dades i exemplars dels programes electorals de fa quatre anys per evidenciar els incompliments del govern. Es notava que Cartanyà s’havia preparat el debat a consciència i que els escenaris són el seu fort, per la qual cosa va passar l’examen amb nota. El contrapunt a això, però, el va posar alguna relliscada que delata la manca de bagatge en algun tema, com per exemple quan va afirmar que la casa pont del carrer Espardenyers ja ha estat descatalogada per part de Cultura de la Generalitat o quan va reclamar un ARE al Barri Antic, proposta que també recull el programa electoral d’ERC però que resulta impossible atenent-nos a les bases del Decret Llei d’Àrees Residencials Estratègiques.
Cartanyà va ser hàbil a l’hora de denunciar l’increment exponencial de càrrecs de confiança, però Batet fa temps que explica sense amagar-se el seu criteri que “si canvia el govern, tots els càrrecs de confiança se’n van al carrer. En canvi, augmentar l’estructura de l’administració és una hipoteca per al futur”. La picabaralla va arribar quan Batet va explicar que en la negociació per formar govern entre CiU i ERC, els republicans van fer una proposta major de càrrecs de confiança. Cartanyà ho va negar.
Per a Gerard Nogués era el segon debat d’alcaldables, i al contrari del que es podia esperar, va sorprendre amb la centralitat que va donar a les polítiques de promoció econòmica. Per Nogués, la legislatura ha estat un fracàs pel que fa al model de ciutat. Davant d’això, va travar un discurs que resa: “aquesta no pot ser la legislatura del totxo, sinó dels projectes comunitaris i socials”. Nogués va fer una crida a aglutinar les esquerres al voltant del projecte de transformació de la CUP, probablement després d’adonar-se que és difícil robar vots a Batet i que és millor aprofitar-se de les previsibles desinflades del PSC i d’ERC. Un plantejament oportunista que la CUP necessita fer per no caure en el desànim i desmobilització que suposaria no superar el regidor actual i sentenciar així una posició minoritària en la política vallenca.
En general, l’oposició coincideix a suspendre el govern pel que fa a compliment de les promeses electorals de CiU i PSC, ja que no s’han assolit els grans reptes plantejats el 2007: ARE de Ruanes, barri antic, museu casteller, auditori i revisió del POUM. Francesc Caballero va proposar que, cada legislatura, l’Ajuntament valori el compliment de les promeses electorals del govern però també de l’oposició, tasca que Nogués va adjudicar als mitjans de comunicació, en una de les diverses al·lusions que va fer al suposat paper de subordinació de la premsa.
L’única novetat pel que fa a continguts electorals la va aportar Albert Batet arran de la insistència de Nogués sobre diferents aspectes del Museu Casteller. Segons Batet, “potser” el seu finançament s’haurà de buscar en un altre lloc, referint-se a la situació econòmica de l’Incasòl, i “potser” l’Ajuntament haurà de fer un esforç en aquest sentit.
Acostumats a la soledat de Francesc Caballero i al to neutre de les seves intervencions, una de les sorpreses del debat van ser els aplaudiments d’una vintena d’assistents en una de les seves intervencions, que va aixecar la curiositat de la resta del públic. Aquesta va ser una de les poques emocions que va oferir el debat d’alcaldables, que si bé fins ara l’havia organitzat sempre el setmanari ‘El Pati’, enguany els organitzadors han abandonat aquell format i han adoptat el que utilitza TAC12 en la resta dels seus debats del Camp.
