02.05.2011 - 10:01
Ossama Bin Laden va néixer a Jedda (l’Aràbia Saudita) l’any 1957. Hereu d’una immensa fortuna, que va fer créixer fins a arribar als 4.500 milions d’euros, es va graduar en enginyeria, gestió d’empreses i teologia islàmica a la Universitat Abdul Aziz de Jedda.
Arran de la invasió soviètica de l’Afganistan, Bin Laden va decidir organitzar milícies islàmiques contra l’invasor. De 1979 a 1989, sota les presidències nord-americanes de Jimmy Carter i Ronald Reagan, la CIA li va oferir suport financer, armament i entrenament.
Bin Laden va trencar amb la monarquia saudita l’any 1990, quan les autoritats saudites van autoritzar el desplegament de tropes nord-americanes a la península Aràbiga, on hi ha els indrets més sagrats de l’islam. Va ser llavors quan va començar a dedicar tota la seva fortuna al servei d’una croada que incloïa, segons les seves pròpies paraules, ‘fer la guerra santa en nom de Déu per expulsar els americans de tota la terra musulmana’. Aleshores va començar a reclutar joves disposats a lluitar i fins i tot a morir per la seva causa.
Va organitzar camps d’entrenament i de formació militar que van culminar amb atemptats al Word Trade Center de Nova York, l’any 1993, amb sis morts; a les ambaixades nord-americanes de Kènia i Tanzània, l’any 1998, amb dos-cents trenta morts i milers de ferits, i l’atac contra el vaixell de guerra nord-americà USS Cole, al Iemen. Però l’atemptat més greu que causà i que generà la mobilització de l’exèrcit nord-americà en la seva cerca i captura va ser l’atac a les Torres Bessones de Nova York, l’11 de setembre de 2001, que causà tres mil morts. D’aleshores ençà, Bin Laden va esdevenir l’home més buscat del món.
