24.03.2011 - 06:00
‘Parlar del canvi climàtic en una novel·la és difícil, perquè és un tema carregat d’estatístiques, de dades. A més, és molt polititzat, i també és un tema que s’ha d’assumir amb grans dosis de virtut, moral i ètica. És tot un envit per a un escriptor.’ Així s’explicava ahir en una conferència de premsa l’escriptor britànic Ian McEwan, arran de la publicació de la seva darrera novel·la, ‘Solar‘ (Anagrama/Empúries), una sàtira sobre el canvi climàtic. McEwan (Aldershot, 1948) és l’escriptor britànic de més èxit de la seva generació, no tan solament a Gran Bretanya sinó també als Estats Units.
Ian McEwan és a Barcelona per a participar en un diàleg de Kosmòpolis (al CCCB) amb el divulgador científic i director del CosmoCaixa, Jorge Wagensberg, titulat ‘Anticipar i crear‘. Aquest acte es transmetrà en directe.
Diu McEwan que feia temps que tenia al cap d’escriure una novel·la sobre el canvi climàtic. Un viatge al cercle polar àrtic, amb vint-i-cinc artistes més, en què les excursions es combinaven amb debats sobre el canvi climàtic, i un article posterior a The Guardian, li van aportar una part de la inspiració. Però fins que no va assistir a una conferència sobre la matèria, en què participava un premi Nobel, no va fixar, definir, el protagonista, Michael Beard, un premi Nobel de física, que passa la cinquantena i que es dedica a viure dels seus èxits de joventut. És un científic en hores baixes, ple de gelosia, amb una dona molt més jove que és a punt de deixar-lo, un home que té la crisi dels quaranta endarrerida, amb una falta de connexió evident entre la intel·ligència i l’aspecte emocional.
Hi ha qui assegura que ‘Solar’ és la novel·la més divertida de Ian McEwan. Ell precisa que no tenia pas intenció de fer una novel·la còmica, però ‘l’humor és una forma d’entrar en aquest toll de dades científiques i estatístiques, per evitar que sigui hostil al lector. L’humor també és molt útil per a canviar l’estat d’ànim del lector. I és una eina que faig servir per vincular les ciències amb les humanitats: Beard sedueix una noia parlant de John Milton sense saber-ne res.’ Beard comença essent un gran escèptic sobre el canvi climàtic, com bona part dels científics, i al final del llibre acaba convertint-se en un acèrrim defensor de les teories del canvi climàtic.
McEwan explica que la posició del protagonista no és exactament la seva; però que les dades sobre el canvi climàtic són alarmants i que els mitjans de comunicació i els polítics semblen cansats i avorrits de la matèria i que no en parlen prou. Sobre si, a més d’escriure una bona novel·la, havia volgut sensibilitzar sobre la qüestió, respon: ‘És difícil per a un autor de plantar cara als corrents dominants de l’opinió pública. Considero que una novel·la és una manera d’investigar el caràcter de la naturalesa humana, de reflexionar-hi, per entendre millor els altres. No volia crear un heroi per salvar-nos. Crec en la importància de les energies netes, però ens hi haurem d’esforçar. I és molt possible que ens acabi salvant la cobdícia més que no pas la virtut; que sigui la gent cínica i el temor del desastre que faci canviar la situació.’
Sobre l’energia nuclear, actualíssima des del desastre de la central nuclear de Fukushima, McEwan declara que abans era del tot contrari a l’energia nuclear, però que després de passar tres anys estudiant la qüestió per poder escriure ‘Solar’, la seva posició ha variat: ‘Crec que la necessitarem aquests trenta o quanta anys vinents.’
McEwan no creu que la literatura pugui salvar el món; a tot estirar, fa possible la reflexió sobre nosaltres mateixos, com les altres arts. I posa l’exemple del ‘Guernica’ de Picasso: ‘Podem oferir una visió del món perquè aquest en prengui consciència. Així ho va fer Picasso quan va pintar els horrors de la guerra al ‘Guernica’, però l’obra no ha abolit pas les guerres.’
