Líbia acata la resolució de l’ONU i anuncia un alto-el-foc immediat

  • Clinton posa en dubte les paraules del règim de Gaddafi i reclama accions · França, el Regne Unit i els EUA, disposats a encapçalar un atac a Líbia d'acord amb la resolució de l'ONU, que autoritzava a una intervenció

VilaWeb
Redacció
18.03.2011 - 13:54

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El ministre libi d’Afers estrangers, Musa Kusa, ha anunciat que Líbia es comprometia a acatar la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l’ONU i ha anunciat un alto-el-foc immediat i el final de totes les operacions militars. La secretària d’estat nord-americana, Hillary Clinton, però, diu que l’alto-el-foc anunciat pel govern de Gaddafi ‘són paraules que no impressionen’ i ha reclamat accions. També ha afirmat que la resolució de l’ONU era un pas més i que la comunitat internacional continuava estudiant altres opcions.

En un comunicat llegit en directe, el ministre ha dit que el seu país tenia un ‘interès a protegir tots els civils, oferir-los tot l’ajut humanitari necessari i a respectar els drets humans’. Ha dit que acatava el dret internacional i les normes humanitàries internacionals i ha insistit en el compromís de protegir ‘tots els estrangers a Líbia i de protegir els seus béns’. ‘Tenint en compte que Líbia és membre de ple dret de l’ONU, acatem que estem obligats a acceptar les resolucions del Consell de Seguretat’, ha dit.

Poques hores abans, com a reació a la resolució de l’ONU, el fill de Muammar al-Gaddafi, Saif, havia declarat en una entrevista a la cadena nord-americana ABC, que no tenien por de la intervenció militar.

Erdogan reclama que l’alto-el-foc sigui immediat

El primer ministre turc, Redep Tayyip Erdogan, ha advertit que l’alto-el-foc de Líbia havia de ser d’efecte immediat. Per la seva banda, l’alta representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE, Catherine Ashton, ha dit que la Unió estudiaria minuciosament l’alto-el-foc anunciat per Líbia, tot i que ha deixat a mans dels estats membres la responsabilitat d’impulsar una intervenció militar a Líbia.

França, el Regne Unit i els EUA, disposats a encapçalar un atac

El primer ministre britànic, David Cameron, ha anunciat a la cambra dels comuns, que el Regne Unit, França i els Estats Units encapçalarien una missió conjunta, amb suport de països àrabs, per intervenir a Líbia, tal com autoritza la resolució 1973 del consell de seguretat de l’ONU. La Unió Europea ja ha expressat el suport a la resolució de les Nacions Unides, i Qatar ha estat el primer estat àrab en pronunciar-se, anunciant que participaria en els ‘esforços internacionals’, si bé no ha especificat si això comportaria la seva participació en operacions militars.

Cameron ha dit que desplegaria d’ací a unes hores avions de combat per reforçar les accions militars previstes i que demà assistiria a una reunió internacional a París convocada pel president Nicolas Sarkozy per tractar la intervenció a Líbia.

El portaveu del govern francès, François Baroin, ja havia avançat avui mateix, en declaracions a la ràdio RTL: ‘Els francesos, que hem liderat les crides a l’acció, seran naturalment coherents amb la intervenció militar’. I ha precisat que això volia dir que França prendria part de les operacions.

Noruega també ha anunciat la seva participació en intervencions militars contra Líbia a través de la web del ministeri de Defensa. ‘Contribuirem a les operacions’, ha dit al diari Verdens Gang el ministre de Defensa Grete Faremo. ‘Però encara és massa d’hora per dir exactament com. Enviar reforços aeris podria ser una manera’. Faremo ha dit que enviar avions de combat era una possibilitat, així com transport aeri necessari per a operacions humanitàries. El govern danès també ha anunciat que demanaria tan aviat com fos possible el suport parlamentari per a donar suport militar a la intervenció a Líbia amb avions de combat F-16, segons la ministra d’afers estrangers, Lene Espersen.

La Unió Europea ha expressat suport a la resolució, mitjançant l’alta representant d’afers estrangers, Catherine Ashtone, i el president del Consell Europeu, Herman Van Romuy. ‘Donem suport a la demanda de l’ONU per al cessament de la violència i de tots els atacs i els abusos contra els civils i la cerca d’una solució a la crisi’, han declarat.

El govern d’Itàlia ha decidit no intervenir en les operacions militars a Líbia però oferirà tres bases aèries militars del sud del país a l’OTAN, segons que informa Corriere della Sera.

Per la seva banda, la ministra de Defensa espanyola, Carme Chacon, ha dit que l’executiu de Zapatero posaria a disposició de l’OTAN les seves bases militars de Rota i Morón i també mitjans aeris i navals.

També s’han començat a pronunciar diversos països que qüestionen la decisió de l’ONU. Turquia ha reclamat un alto-el-foc immediat i que no hi hagi cap intervenció estrangera a Líbia. L’Índia ha explicat que s’havia abstingut en la votació perquè considera que els països han d’assolir la democràcia per si mateixos i sense ingerències. Rússia, que també es va abstenir, ha mostrat la seva preocupació davant la possibilitat que una intervenció militar faci més greu la crisi al país. La Xina ha dit que va decidir d’abstenir-se i no vetar la resolució ‘a petició dels països àrabs i africans’, i en un comunicat ha declarat que mantenia recels respecte la resolució del consell de seguretat perquè considera que aquest ha de solucionar la crisi líbia ‘mitjançant el diàleg i altres mitjans pacífics’.

L’ONU aprova una zona d’exclusió aèria a Líbia

El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar ahir una resolució que imposa una zona de restricció aèria a Líbia. Els Estats Units, França i el Regne Unit van ser els principals avaladors de la resolució, que va obtenir deu vots favorables i cinc abstencions.

La resolució autoritza a prendre ‘totes les mesures necessàries per a protegir la població civil líbia’ dels atacs de les forces de Gaddafi. Alemanya, Rússia, la Xina, el Brasil i l’Índia es van abstenir a l’hora de votar el text proposat per França, el Líban i el Regne Unit. La resolució també augmenta les sancions al cercle de Gaddafi i insta el règim a un alto-el-foc immediat.

El número dos de l’ambaixada líbia a les Nacions Unides, Ibrahim Dabbashi, va dir ahir que Gaddafi havia perdut el seny i que se servia de mercenaris africans per controlar la ciutat d’Ajdabiya: ‘Els ha ordenat que matin tothom i que ho trinxin tot.’ Dabbashi també va confessar que, passi què passi, Gaddafi no continuaria governant Líbia.

Mentrestant, el dictador libi, Muammar al-Gaddafi, va anunciar una ofensiva militar nocturna contra Bengasi, un dels últims bastions controlats encara pels rebels: ‘Vindrem a la nit i no tindrem gens de pietat.’ Aquesta gran ofensiva encara no ha arribat. Però aquest matí, segons al-Arabiya, hi ha hagut bombardeigs de les tropes de Gaddafi contra la ciutat de Misrata. Hi ha, segons la cadena àrab, un nombre indeterminat de morts i de ferits.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any