Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Dijous  17.02.2011  16:00

Autor/s: Maria Victòria Secall

ALLIBERAR-NOS DE L’ANDROCENTRISME

Men?ame
 

Les religions i la història han exhibit sense vergonya un androcentrisme esfereïdor, s’han inventat els déus mascles amb els seus exèrcits mascles, l’eternitat mascle, i les dones comparses, premi o repòs del guerrer. La negació d’allò femení amaga una perplexitat, i per ventura una enveja de la creativitat, mal resoltes, tergiversant la vida, la veritable complexitat d’allò femení i allò masculí en un projecte indestriable.

 

La violència contra les dones reflecteix el clarobscur de la nostra societat, les contradiccions i els límits del model masclista, les dificultats de les relacions humanes, la temptació del poder absolut sustentat en la por - aquell qui té por pretén que els altres en tinguin. La llei del més fort evidencia que potser no és tan fort. Expropia els drets i els valors d’altri per mantenir-ne els propis, s’erigeix com a únic propietari d’una persona o un territori. La necessitat malaltissa de posseir-ho tot, la supremacia de la mort damunt de la vida. La vida podria ser bonica enfora de la por a una societat en equilibri , solidaria i creativa, respectuosa, on tots i totes, fóssim usufructuaris de l’abundància de recursos que ens han estat lliurats, tal vegada per atzar, en lloc de posseir-los i espoliar-los fins a l’esgotament i la mort, fins a l’anihilació.

 

Oblidades de la història i de la religió, a les dones se els ha mutilat els seus òrgans de goig, se les ha forçat a fer allò que no volien, se les ha comprat i venut, se les ha tractat com a menors o incapacitades jurídicament, prohibint i dificultant l’accés a l’ensenyament i els llocs de decisió. A la punta de l’iceberg se les assassina quan gosen enfrontar-se al model, o com a descàrrega de la impotència.

 

Ningú pertany a ningú. No ens pertany tampoc la terra. Volem la benaurança dels qui posseiran la terra sense violència No ens cal negar allò masculí, ni ho desitgem. Volem restablir l’equilibri i compartir, denunciar la violència en general i la violència contra les dones en particular. Aquest és el nostre compromís social i històric, de tots i totes, educar en igualtat i no violència, respectar el món que ens ha estat lliurat.

 

Deia na M. Aurèlia Capmany: No hi ha rebel·lió de la dona sense crisis de poder ni crisi social i econòmica

 

Volem la independència, la fi del segrest de la llibertat!