S’apaga la gran veu de Catalunya Nord

  • El cantant Jordi Barre es mor a noranta anys · S'instal·la la capella ardent al cementiri de Sant Joan de Perpinyà · Podeu escoltar en àudio la notícia llegida pel mateix director convidat

VilaWeb
Redacció
17.02.2011 - 09:17

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La veu més representativa de la cançó a Catalunya Nord, Jordi Barre, s’ha apagat avui. Barre, fill d’Argelers de la Marenda, tenia noranta anys i va començar la carrera artística en una orquestra de ball. A partir de 1963 va començar a cantar i enregistrar discos, ja en català. Integrat dins el moviment de la Nova Cançó, Barre va actuar per tot el país i també a l’estranger. A banda la cançó (és autor de dos-cents temes i una vintena de discs), Barre va conrear gèneres com el teatre musical i la creació simfònica. Divendres s’instal·larà la capella ardent al cementiri de Sant Joan de Perpinyà, i el funeral es farà dissabte a la catedral.

Gràcies a la seva significativa carrera i àmplia obra, el 1982 se li va concedir un Disc d’Or; el 1999 va rebre el premi Joan Blanca a favor de la defensa del català, i el 1992, la Creu de Sant Jordi.

Christian Martinez, director pedagògic de l’Escola Comte Guifré de Perpinyà, en glosa la figura: ‘Jordi Barre va ser el regenerador de la cançó catalana a Catalunya Nord, el pioner que la va treure de l’anonimat i que va obrir la porta a les generacions següents de Joan-Pau Giné, passant per Pere Figueres i Gerard Jacquet fins a Pascal Comelade. Les seves cançons permeten de conèixer poetes nord-catalans tan estimables com Joan Tocabens, Joan Amade, Jordi Pere Cerdà i Joan Cayrol.’ Martinez també en destaca la fidelitat a la llengua catalana en prop de cinquanta anys de carrera: ‘Fet encara més important quan parlem d’un cantant nord-català; també l’amor al país, als seus paisatges i a la seva gent. Una persona profundament amable, accessible, d’un tracte molt cordial, sempre disposat a implicar-se en nous projectes i a portar ben alta la defensa de la llengua i la cultura catalanes.’

Ràdio Arrels ha modificat la programació d’avui per dedicar els seus programes a Jordi Barre.

Nou dècades en nou webs

El cantant rossellonès Jordi Barre, amb una incansable carrera musical en català des de 1963, s’ha mort a noranta anys. Us oferim, tot seguit, un resum de les nou intenses dècades de vida de Barre amb un itinerari artístic i vital a través de nou webs. El recorregut s’obre amb aquesta biografia, que comença el 7 d’abril de 1920 a Argelers de la Marenda. I s’hi repassa l’ampli repertori discogràfic, format per una vintena de discs amb tota mena de cançons i peces, pròpies o no, versions musicades de poetes (Josep Maria Andreu, Josep Carner, Joan Cayrol, Jordi Pere Cerdà, Joan Maragall, Jaume Queralt, Joan Tocabens), cançons per a infants, espectacles teatrals…

En aquest últim apartat, el del teatre, Jordi Barre feia quaranta anys que s’encarregava de la direcció del Pessebre Vivent de Perpinyà (vídeo), una obra que es representa cada Nadal amb cançons tradicionals catalanes interpretades per un centenar llarg de cantaires.

L’artista també era al darrere d’algunes de les cançons més conegudes al nord del país, com Parlem català i Els hi fotrem, que s’ha convertit en un dels himnes oficiosos de l’USAP. Barre havia portat aquestes cançons per tots els racons dels Països Catalans i espais de l’Alguer, París, Anglaterra, el Japó…

En reconeixement d’aquesta incansable tasca de promoció de la cultura catalana dins el Rosselló i fora, el Municipi de Perpinyà va posar el seu nom a una escola del centre de la ciutat, on té un pes molt important l’ensenyament musical.

Per cert: si voleu fer un tast d’alguns dels temes del cantant, sols heu d’accedir al seu MySpace oficial (no el confongueu amb aquest altre), on hi ha una desena de cançons (la meitat de les quals, enregistrades en directe), l’agenda de concerts i alguns vídeos com aquesta biografia comentada per ell mateix.

Un altre vídeo destacable és l’entrevista que NetTV Cat li va fer el 2008, en ocasió de la publicació d’un recopilatori de la seva obra en tres DVD (espectacles, teatre cantat i cançons).

El diari L’Indépendant, per la seva banda, va publicar l’any passat a portada un vídeo d’aniversari, que repassava la trajectòria del dinosaure de la cançó, com el qualificava la Clau.

I el fotògraf Herve Donnezan, finalment, proposa en aquesta web una col·lecció de fotografies del veteraníssim artista rossellonès.

Enllaços
Array
Array
Array
ArrayLlibre d’or en la seva memòria.
http://www.lindependant.com/articles/2011-02-17/l-independant-ouvre-un-livre-d-or-336776.php

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any