‘Homersea’ inaugura els blocs de VilaWeb

  • Aquell primer bloc obert al 2004, una idea i una experiència sensacionals que unien literatura i tecnologia, va ser possible gràcies a la l'esperit recercador i creatiu de l'escriptor Biel Mesquida

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Redacció
22.12.2010 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

‘El 16 de juny de 1904, explica Vicent Partal, un producte de la imaginació de James Joyce, Leopold Bloom, vagarejà tot lo dia per Dublín. Un vagareig que és ara una peça mestra de la literatura universal i, per alguns, també un dels primers exemples d’hipertext narratiu, una prèvia d’allò que avui seria internet. Un segle després VilaWeb va proposar un joc a l’escriptor Biel Mesquida: d’escriure en directe, el 16 de juny de 2004, una narració, bessona en la intencionalitat, de “Ulisses”, però amb trama i personatges propis i escrita directament a la xarxa, en un bloc. Així va nàixer “Homersea“, que va inaugurar els blocs de MésVilaWeb. Un any després “Homersea” va passar al paper per celebrar els deu anys de VilaWeb i es va tancar el cercle.’

 

Com en ‘Ulisses’ de James Joyce, ‘Homersea’ explicava la vida, en aquest cas d’una dona mallorquina, un 16 de juny. Biel Mesquida construïa el relat en temps real en el primer bloc que va néixer a VilaWeb. Començava a set minuts passats de les vuit del matí i deia:

I. Palma, racó del taller de Mireia

Avui, 16 de juny de 2004, sabré si tenc càncer o no. Si no em pos a escriure a les totes, em tornaré botxa, boja, guillada, folla, tocada, taral·lirota, sonada, capfluixa, orada i tots els sinònims possibles d’aquella que té mal pel cap i no són crosteres. Escric d’eima. Però aquestes frases són el primer blog, la plagueta de bitàcola de Catalina F. Bufff! Ja he començat: ja ho he fet! I ja he trobat el mot per etiquetar-lo: HOMERSEA. Uau! El benigne savi poeta Homer em guiarà i protegirà. Me’n vaig a intoxicar-me amb cafè i un tranquimazín.

 

El relat s’acabava amb un apunt publicat al bloc a les dotze de la nit. Feia:

XVIII. Palma, aeroport de San Sant Joan

Estic dins una felicitat càlida som dues i ara serem quatre i després cinc o sis o set o mil i un emperò em sembla que som molts que estam plegats ho veig tot des del meu món submarí com si l’autopista de l’aeroport, l’aeroport i tota l’illa ens trobàssim navegant davall aigua amb la respiració dels peixos de colors els colors m’enrevolten com si tot fos un arc iris que es multiplica sense treva no em surt la veu na mireia em mira com si fos un peix espasa jo la contempl com una escórpora en kwaidan serà un cap roig i en fedor un verderol tot el temps ha plogut i dins el mar quan plou tot són bimbolletes d’aire alenam a pler la història del cofre i de la padrina borda em sembla una cosa tan buida que no pot ser que passi de bon de veres és una història cruel que va succeir en un món trist enterrat per sempre que els morts enterrin els seus morts aquí celebram la vida perdurable la memòria dels amors i de les bragues pudentes que la’m posen a tota el verrim d’en kwaidan que s’acosta amb en fedor rere els vidres de les arribades de barcelona.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any