El Matiner: El debat de les corbates

De bon matí, quan els estels es ponen i comença el desè dia de campanya electoral, la notícia que acapara l’atenció dels diaris digitals és, com no podia ser altrament, el debat entre els candidats de les sis formacions amb presència parlamentària que aquesta passada nit s’ha celebrat als estudis de TV3. Un debat en el que no han passat gens desapercebudes les corbates que lluïen els dos principals protagonistes de l’esdeveniment: la de quadres de tons blavosos amb fons blanc del senyor Artur Mas i la vermella -d’un vermell tèrbol i retorçat- del senyor José Montilla (per cert, confesso que pagaria per saber què en pensa l’enyorat senyor José Zaragoza d’això i, en general, de la campanya que li està fent el senyor Collboni al candidat socialista). 

Curiosament, a l’hora que aquest Matiner escorcolla la xarxa les pàgines personals dels candidats i les dels seus respectius partits el debat no hi és present. Tot fa pensar que en la majoria dels casos el dissabte i el diumenge fan mitja festa i es dediquen a acompanyar el seus respectius candidats.

Sense cap mena de dubte el premi a l’exabrupte del dia li correspon amb tot mereixement al senyor Joaquim Llena, candidat socialista per Lleida i conseller d’Agricultura, amb el seu “Gilipolles, de què rieu?”. Una frase que, segons llegim a l’Avui la va rubricar amb una impagable perla final: “nosaltres som massa bona gent, massa tendres i respectuosos”.

Pel que fa al balanç del debat la tònica general porta a una coincidència gairebé unànime: el “cinc contra un” que es preveia no es va produir i cada membre de la taula va poder dir-hi la seva sense arribar als nivells tumultuosos d’ocasions anteriors. Un mèrit que en gran part s’ha d’atribuir a Josep Cuní.

La cirereta, però, va aparèixer al final amb la proposta del senyor Montilla de fer un cara a cara en català amb el senyor Mas. El Periódico explica la sorpresa suscitada per la inesperada proposta i la ràpida reacció del candidat de CiU.

Sense una unanimitat aclaparant, la percepció general és que Artur Mas va saber sortir-se’n. El titular de l’Avui és clar: “Mas surt indemne del debat”. També el d’El Mundo: “Mas evita el choque”, diu. El País, en canvi, posa l’accent en el repte de Joan Puigcercós al candidat de CiU per fer-li costat en la convocatòria d’un referèndum. A La Vanguardia, en canvi, donen relleu a la possibilitat que Artur Mas incorpori socialistes en el seu “govern dels millors”.

Per la seva banda el portal digital de l’ABC no perd el temps en filigranes: li clava panadera a Montilla i considera que el debat ha reforçat Ciutadans i el PP. La crònica del diari Público tampoc es moca amb mitja màniga: comença parlant dels debats Kennedy-Nixon, els empalma amb els de Felipe González i José María Aznar i acaba dient que, tot i la manca d’èpica dels debats d’ara l’objectiu d’Artur Mas de no sortir-ne esgarrapat es va complir.

Potser el resum més fi del debat és el que trobem a Nació Digital. Començant pel títol de la crònica –“Artur Mas presideix el debat”– i acabant pel paràgraf final en el que fa un resum dels participants que no em resisteixo a reproduir íntegrament: “Al capdavall, poques sorpreses, però més entretingudes que en anteriors debats. Mas, solvent; Montilla, el Doctor No, (no som ni farem); Puigcercós Rànger de l’independentisme socialdemòcrata; Sánchez Camacho com Evita Peron; Herrera mossèn de guitarra i Rivera com l’outsider que només té a guanyar”.

A part de les enquestes -un altre ritual de les campanyes- totes coincidents en el fet que CiU fregarà però no assolirà la majoria absoluta, el cap de setmana ens ha portat també altres notícies colaterals. Per exemple la declaració de patrimoni del candidat Mas, feta pública en la seva pàgina personal i que anuncia que aquesta mateixa setmana l’entrarà al registre del Parlament de Catalunya.

Un altre moment entranyable el trobem a la pàgina del senyor Albert Rivera, que va dedicar un míting a uns electors generalment poc atesos pels candidats: els motoristes. “La carrosseria ets tu”, diu sense segones intencions el candidat.

L’altra sorpresa de la setmana ens arriba a través del túnel del temps: ni més ni menys que el senyor Josep Borrell (“Pepe Borrel” a l’altiplà) que ha reaparegut en presència humana i carn mortal en un míting socialista a la Fira de Lleida.

A Solidaritat Catalana es pessiguen i encara no s’ho creuen a propòsit del minutet escadusser que, més enllà dels blocs electorals, el TN Vespre del divendres va dedicar a la seva campanya. Fins i tot l’han penjat a You Tube per demostrar que no era una al·lucinació.

I per acabar una felicitació molt gran als Minyons de Terrassa que, segons conta El Punt, ahir varen tancat temporada reeditant el mític tres de deu amb folre i manilles. Això sí que és nivell…

Enllaços
Array