19.11.2010 - 05:00
De bon matí, quan els estels es ponen i comença el setè dia de campanya electoral, la xarxa va plena de notícies sobre Irlanda, Harry Potter i Josep Maria Castellet, flamant Premio Nacional de las Letras (felicitats, mestre).
Parlant de premis l’edició digital d’El Punt de Girona informa que Manuel Cuyàs és el guanyador del premi de periodisme Manuel Bonmatí pel seu article La fi del “Girona rai”, una mirada valenta -i de lectura summament recomanable- sobre els darrers esdeveniments que ha viscut la que fins no fa gaire era considerada la Florència catalana.
Sense deixar El Punt de Girona cal destacar també la crònica de la jornada que els economistes gironins varen fer ahir a la Universitat de la seva ciutat. No em negareu que en un context de flors i violes, propi del clima electoral, com el que estem vivint crida l’atenció el titular de la notícia: “Toquen a morts per a les caixes catalanes”.
Una altra de les frases de la jornada la trobem al diari Público que posa en boca del senyor José Montilla l’afirmació que sense el PSOE no hi hauria Estatut. Una frase que contrasta amb la que ahir mateix va dir la número 2 a les llistes socialistes de Barcelona, la senyora Montserrat Tura, que segons La Vanguardia va proclamar sense gaires embuts que Catalunya és una nació. L’acte electoral era a Vic. S’espera la continuació en algun indret del Baix Llobregat.
No cal ser cap expert en filosofies orientals per adonar-se que tot flueix i tot passa. Sobretot en campanya electoral, període en el qual el ritme d’aparició de nous centres d’interès per engalipar el votant es multiplica per deu. Vull dir que avui mateix ja comencem a viure la ressaca dels vídeos electorals “soi disants” porno que tanta brega donaven per la xarxa fa tot just vint-i-quatre hores. En aquest sentit m’ha cridat l’atenció l’article “Votar no és cap orgasme”, de Manuel Castaño, a l’Avui. I molt especialment la frase inicial –Una campanya electoral són uns dies màgics en què sembla que la política recupera la capacitat d’organitzar la societat amb vista a un ideal-, tot un compendi del que hauria de ser i, ai las, no és.
A El Periódico el periodista Rafael Tapounet fa una interessant aportació al tema amb un article titulat “Rituals d’aparellament” que té el bon seny de començar parlant de la sèrie de la BBC “Sí, ministre”. Destaco una frase pel premi a l’obvietat: “Al polític, el desig de governar se li suposa”.
La segona moda apareguda en les darreres hores és el desfici d’alguns candidats per fer públic el seu patrimoni. El senyor Joan Herrera va ser el primer a obrir el meló i darrere seu els senyors Puigcercós, Rivera i la senyora Sánchez-Camacho s’han afegit al carro exhibidor. Ens ho explica El País (“Candidatos con hipoteca”, és el nom de la peça) i El Periódico, amb un segon titular aclaridor: Montilla demana “temps” i Mas planteja que sigui el Parlament el que difongui els béns dels diputats.
El Mundo es fa ressò dels aclariments del candidat Joan Puigcercós en el sentit que no renunciarà al referèndum per donar suport a Artur Mas. Els qui segurament hauran de rectificar, i ben de pressa, són els senyors de Ciutadans que, segons llegim a Nació Digital i a Tribuna Catalana, han editat un pamflet electoral que en la seva versió catalana -un festival de faltes d’ortografia- afirmen que “volem la independència”.
Coses com aquestes són les que solen passar quan es pensa en castellà i es vol fer veure que no: que de seguida se’t veu el llautó (“se te ve el latón”, per si no ho han pillat). Si entreu al web del PP d’aquí veureu que per defecte surt la versió en llengua castellana. Si activeu l’opció en català veureu que la frase de la capçalera -projectada damunt d’una sopa de colors que vol fondre la senyera amb la bandera espanyola- surt traduïda (“És molt el que ens uneix”), però el que no canvia mai d’idioma és una franja en diagonal a dalt i a l’esquerra de la pantalla que posa “Hablando claro”. I és veritat, tu: se’ls entèn tot.
A can Reagrupament estan d’allò més contents perquè la setmana entrant celebraran el seu míting número 1.000. La pàgina web de CiU posa a l’abast de l’internauta un vídeo de quatre minuts amb el suggestiu títol “Un dia amb Artur Mas” que m’apresso a advertir que és per a totes les edats. A l’Avui la senyora Patrícia Gabancho ens explica el seu balanç dels primers dies de campanya amb un article que es titula “Trampes en campanya”. A Crònica.cat obren amb un excitant titular: “El PP, decisiu a Catalunya?”, a partir d’una enquesta entre els seus lectors. Per acabar, la nota “friki” la proporciona una vegada més la colla de La Cori que acaben de penjar a la seva pàgina web el programa electoral de la formació.
L’article de lectura recomanada del dia el signa Màrius Serra a La Vanguardia i es titula “¿Donde tiene la mano María?”, frase innocent en castellà però no tant si la traslladen a la nostra llengua. Tota una lliçó pels assesors en afers linguals de Ciutadans i del PP.
Enllaços
Array
