17.11.2010 - 08:00
De bon matí, quan els estels es ponen i comença el cinquè dia de campanya electoral, la xarxa va plena de notícies sobre els castellers, el cant de la Sibil·la i la senyoreta Kate Middleton, que es veu que ha posat d’allò més contents als britànics amb l’anunci del seu casori amb l’hereu de l’hereu de la Corona.
No passa tots els dies que una tradició de casa sigui declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat. Per això, en homenatge a qui correspongui aquest cronista matiner es proposa escriure un article amb format de castell. Però com que a casa no ens moquem amb mitja màniga m’he anat de pet cap a la perla de la gamma alta: un tres de 10 amb folre i manilles. Som-hi, doncs.
Per poder formar part de la pinya cal tenir la musculatura en perfecte estat de revista. Per això em sembla que val la pena destacar aquí l’entrevista que l’Avui fa a la senyora Lídia Miralpeix, campiona en el concurs de Miss Univers celebrat el passat octubre i que ens diu que “Catalunya té un bon nivell en culturisme”.
A segons, nivell de gent silenciosa i feinera, destacarem el nou espot dels socialistes. El podem veure a e-notícies i sembla que compara el senyor José Montilla amb un missatger. La frase final és, com no podia ser altrament, impagable: “Hi ha alguna cosa de Montilla en tots nosaltres”. La creativitat dels cervellets publicitaris mai no ens sorprendrà prou…
A terços, nivell en el que cal començar a aportar dosis de seny, recuperarem un article de La Vanguardia d’ahir signat pel senyor Miquel Roca Junyent. Es titula “No es necesario” i diu, entre altres coses d’igual interès, que no cal enredar la gent amb mitges veritats ni prometre allò que se sap que no es complirà, encara que estiguem en plena campanya electoral.
Just en el moment que els terços tiren cap amunt és qual cal donar pas a la música. I en una data com la d’avui aquest assaig de 3 de 10 electoral ha de tenir la il·lustració musical que millor li escau: la informació sobre el cant de la Sibil·la que va servir per documentar la candidatura -també guanyadora- presentada a la Unesco. I al costat seu el lector em permetrà que hi posi els Beatles. Hi ha un diari que es diu Público que en la seva pàgina web parla de les 10 millors cançons de la banda dels senyors Lennon & McCartney segons una enquesta de la revista Rolling Stone. Entreu-hi i ja m’ho sabreu dir.
A quarts, un nivell que ja comença a sentir la fredor de l’aire a les aixelles, proposo de fer entrar en escena la senyora Maria Lapiedra, artista porno de reconeguda militància independentista. Per una banda destacarem la informació de l’ABC, amb fotografia inclosa, un prodigi de profunditat, i, per l’altra, les declaracions que recull Nació Digital del candidat Joan Carretero en les quals tira mà (amb perdó) de la senyora Lapiedra per fotre canya (amb més perdó) a Joan Laporta. “Uns amb Ferrari, nosaltres amb tractor” n’és el titular i, posiblement, la frase a emmarcar del dia.
Cinquens és el nivell del mig camí, del menjar poc i pair bé. Un lloc que no em negaran que li va com anell al dit a l’ex-president Jordi Pujol que en declaracions recollides per El Periódico sembla que va declarar ahir que l’assetjament que CiU rep ara pel cas Palau és equiparable al que ell va patir per Banca Catalana.
A sisens continuarem amb un altre exemple modèlic de concisió conceptual. Ens arriba -com no podia ser altrament- del tàndem Monzó-Pàmies a propòsit de l’entrevista que avui publiquen a La Vanguardia amb Joan Puigcercós (que, més que culé es defineix antimadridista): Per no fer res no té sentit tenir les “mans netes”. Amb les cometes i tot.
A setens, ben lluny de terra, hi posarem la senyora Alícia Sánchez-Camacho i el videojoc promocional que li han muntat les Nuevas Generaciones del PP en el qual surt travestida d’Alícia Croft i va pel món repartint estopa contra tot allò que es mou (i no és del gust de la seva parròquia, és clar). Jo, francament, no l’he vist perquè el metge aquestes coses me les té prohibides però en parlen a la xarxa mitjans tan diferents com l’Avui o El País.
Arribem ja al pom de dalt i podem sentir que la tensió de l’aire es pot tallar amb un ganivet. Potser aquí dalt, en el nivell dels dosos, podríem situar el senyor Albert Rivera que, segons conten a Nació Digital, no es va alegrar de la notícia de la declaració de la Unesco perquè diu que amb la crisi assumptes com aquests són totalment secundaris.
La plaça d’acotxador la reservem pel senyor Joan Laporta que en la seva pàgina web ens fa saber que el primer projecte de llei que presentarà al Parlament serà el de la declaració d’independència de Catalunya.
Com que, en el fons, tinc un cor de pare així de gran he decidit reservar la plaça d’anxaneta per al senyor Joan Herrera perquè, de tot el mosaic de candidats aquest vailet és el que m’excita més els instints paternals. Vegeu la carona que fa a la fotografia de la capçalera del seu portal. Què voleu que us digui? Aquest gest de la boca, com aquell que rosega un caramel de llimona ben àcida, i aquells ullets de bon minyó m’han convençut per confiar-li la responsabilitat de coronar el castell… o d’engegar-ho tot a rodar. I, a tall d’aleta, no us perdeu pas la frase sobre les bicicletes i els cotxes oficials que li destaca El Mundo avui. Entendridor…
L’espai del folre -una peça tan important com la columna de tres central- el donarem a l’ABC que ens alegra la vista amb els deu gols més vistosos de l’any. En aquest punt no em resisteixo a fer esment de la brometa que aquest mateix matí s’ha pogut sentir a Catalunya Ràdio quan un amant dels dobles sentits ha dit que “les manilles són pels qui és folren quan entren en política”. Bé, de fet, ha dit “forren” però ja se sap que no en ve d’una…
I pel que fa a les manilles les atorgarem a la notícia d’El País segons la qual el PP diu que no només retallarà 1.900 milions d’euros anuals dels pressupostos de la Generalitat sinó que, pel camí, es carregarà el Memorial Democràtic. Memòria, democràcia, quanta nosa que podeu arribar-li a fer a segons qui, Déu meu…
Bona festa!
Enllaços
Array
