27.10.2010 - 06:00
El 27 d’octubre de 2009, a mig matí, uns agents de la guàrdia civil entraven a les oficines municipals de Santa Coloma de Gramenet, per ordre de Baltasar Garzón, aleshores jutge de l’Audiència espanyola. Eren les primeres hores del cas Pretòria, que va fer trontollar la política catalana, sobretot perquè va afectar els dos principals partits de Catalunya, PSC i CiU. Un dels batlles més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona, en una ciutat forta dels socialistes catalans, i dos pesos pesats del pujolisme havien estat detinguts.
L’operació policial pretenia destapar una presumpta trama de corrupció amb la detenció de nou persones, entre les quals hi havia l’ex-diputat del PSC Luis García, ‘Luigi’, presumpte líder del grup; l’ex-batlle de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz i els ex-alts càrrecs de CiU, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. Un any després, tots ells són en llibertat sota fiances de fins a 500.000 euros i altres mesures cautelars.
La investigació, que està molt avançada, segons fonts judicials, va deixar de ser secreta el maig passat. Actualment té trenta vuit volums en la causa principal (unes 13.500 planes), nou peces separades de situació personal i dues més sobre la gestió de l’empresa Gramepark i les mesures cautelars que continuen vigents i cinc volums més sobre les comissions rogatòries. El jutge de l’Audiència espanyola, Pablo Ruz, manté l’encausament de vint dels presumptes implicats en la trama.
Precisament avui, els advocats d’una quinzena d’encausats acudeixen a l’Audiència per conèixer un nou informe dels pèrits d’Hisenda que, segons l’actual batllessa de Santa Coloma de Gramenet, assenyala irregularitats administratives però no delictives en les operacions urbanístiques que van fer els encausats. Segons els advocats d’Alavedra i Prenafeta, el cas es desinfla i es demostra que els seus clients van cobrar comissions totalment legals, per quantioses que fossin.
