Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  24.09.2010  06:00

Joan Margarit reivindica la independència en el pregó de La Mercè

El pregó d'enguany, un recital poètic extraordinari

Men?ame
 

El poeta i catedràtic Joan Margarit va reivindicar ahir la independència de Catalunya en el pregó de la Mercè (pdf). Va demanar que els ciutadans poguessin decidir si Catalunya havia de ser un estat més d'Europa, com els Països Baixos o Dinamarca. Davant un Hereu ben astorat, Margarit va reclamar més normalitat per a la llengua catalana i que la nació catalana pugui desfer la unió amb Castella després de segles d'història en comú.

'Potser la necessitat de supervivència, de progrés material i espiritual que té Catalunya en aquest moment crític de canvis en l'equilibri social i econòmic del món fa que avui s'hagi de renunciar al tipus d'unió que fa segles va convenir a les dues parts.' 

'Potser ha arribat el moment d'acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya, si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlem, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca en aquest nou ordre mundial.'

'Un cop la vida es desenvolupa al voltant d'una llengua necessitem veure-la respectada a tot arreu, però d'una manera ineludible en el seu territori', va dir Margarit.

El poeta va defensar la llengua catalana en el context d'una societat bilingüe i va apuntar la possibilitat d'un estat propi que assumeixi aquest bilingüisme sense que això comporti una pèrdua dels lligams afectius que uneixen els catalans amb la resta de ciutadans de l'estat espanyol.

I feta la defensa de la llibertat de Catalunya, Joan Margarit va convertir el pregó en un recital poètic extraordinari que ha omplert tots els racons del Saló de Cent de la casa gran de Barcelona. El poeta va recitar una selecció dels seus poemes de tema divers.

Margarit resideix a Sant Just Desvern, on té l’estudi d’arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968 és catedràtic de càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. El 2008 va rebre el Premi Nacional de Literatura per la seva obra poètica.