Notícies

Dimarts  24.08.2010  06:00

Un homenatge a l'històric independentista Manuel Viusà clou la XLII edició de la UCE

El rector, Jordi Sales, destaca la inserció dels polítics en una reflexió col·lectiva

 

La figura de l'artista i lluitador independentista Manuel Viusà clou aquest migdia la XLII Universitat Catalana d'Estiu (UCE). No és l'únic homenatge a Viusà, ja que dissabte la CUP va organitzar un acte de record a l'independentista a Prada de Conflent mateix amb motiu del setantè aniversari del naixement del Front Nacional de Catalunya (FNC). Pel que fa a l'acte institucional de record a Manuel Viusà, hi participaran l'ex-president Pasqual Maragall, el president del IEC, Salvador Giner, i el rector de la UCE, Jordi Sales.

Homenatge al compromís

Manel Viusà va ser un important pintor, promotor cultural i destacat nacionalista català. Va impulsar diverses iniciatives culturals catalanes des de l'exili, i el seu compromís amb la resistència antifranquista i l'alliberament nacional va ser constant.

Va néixer al barri barceloní de la Barceloneta, el 1917 al sí d'una humil família obrera i republicana. Va estudiar Belles Arts a la Llotja i ja de ben jove es va interessar per la lluita d'alliberament nacional, afiliant-se a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). Amb la guerra, participarà en les brigades Roja i Negra i, a la fi de la mateixa, restarà confinat en un camp de concentració a Valladolid. Un cop alliberat va ser el responsable de l'aparell financer i de propaganda del Front Nacional de Catalunya i, a causa de la persecució policíaca, va haver d'exiliar-se a a Canet de la Marenda (Rosselló), on va editar Ariel i Per Catalunya. Es va traslladar després a París, on va continuar el seu compromís organitzant recitals de la Nova Cançó i escrivint biografies.

Va ser empresonat un mesos a França el 1979, acusat de pertànyer a l'Exèrcit Popular Català (ÈPOCA) i finalment s'establí a Andorra. La Generalitat de Catalunya li va concedir la creu de St. Jordi el 1988, que no va poder recollir per estar sota ordre de recerca i captura per les autoritats policials espanyoles. Viusà va morir l'11 de febrer de 1998 a París. La seva obra, caracteritzada per un post-impressionisme colpidor i melancòlic, és avui altament valorada als mercats d'art internacionals.

Balanç positiu de la UCE

L'edició d'enguany de la UCE ha estat marcada per la intensa activitat política que hi ha tingut lloc. Al debat sobre la sentència estatutària i el dret de decidir, les consultes sobiranistes o el corredor mediterrani cal sumar-hi, per exemple, les fortes crítiques al recurs del Defensor del Poble espanyol contra la llei d'acollida.

El nou president de l'equip rector, Jordi Sales, fa una valoració molt positiva d'aquesta edició, i atribueix la poca presència de polítics de les Illes Balears i del País Valencià al fet que 'la UCE és un reflex de la vida i els problemes dels nostres territoris'.

La proximitat de les eleccions catalanes de la tardor també s'ha fet pal·lesa. Per Prada hi han passat dos ex-presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, diversos consellers del govern català, representats d'ICV, ERC, el PSC i UDC. En canvi, cap destacat de CDC hi ha assistit i, com de costum, ni el PP ni Ciutadans han trepitjat Prada. CiU, ERC i ICV hi han defensat el dret de decidir però amb divergències sobre els objectius, mentre que el PSC es va quedar sol defensant l'estatut com a horitzó polític.

Noves formacions com Reagrupament i Solidaritat Catalana també s'han donat a conèixer, enmig del candent debat sobre les possibilitats d'una candidatura independentista unitària per concórrer a les eleccions. La intervenció d'un dels impulsors de Solidaritat Catalana, Joan Laporta, va ser un dels actes més concorreguts, congregant quatre-cents assistents. 'La pilota mou més que la cultura, sempre ha estat així', resumeix Sales, atribuint el poder de convocatòria de Laporta al seu pas per la presidència del F.C.Barcelona.

Sales també celebra la capacitat de la UCE per inserir els polítics 'en la feina de reflexió de tot un poble per orientar la seva vida col·lectiva'. I la reflexió de la universitat també ha girat al voltant de grans qüestions de país com el corredor mediterrani, i d'actes d'homenatge a personalitats culturals i polítiques del nostre país. És el cas del poeta Màrius Torres, de l'historiador Jaume Vicens Vives i del pintor Manuel Viusà, que s'homenatge avui.