Notícies
Dilluns 12.07.2010 18:02
El front comú a Madrid capitalitza les reaccions dels partits
La manifestació de dissabte va ser també un clam d'exigència als polítics per la incapacitat de fer respectar la voluntat democràtica dels catalans
Els polítics admeten que la marxa, d’una participació impressionant, amb crits continuats d'independència, marquen un abans i un després del país. La proposta de configurar un front comú de diputats catalans a Madrid és ara al centre de les reaccions de la major part dels partits catalans. Pel president de CiU, Artur Mas, 'l'esforç fet durant trenta anys per a mirar d'encaixar dins un marc constitucional ha arribat a la fi... Ara cal treballar clarament pel dret de Catalunya de decidir el seu futur.'
Per Esquerra, el president Joan Puigcercós ha demanat que 'el capital polític' de la manifestació, que ha considerat la més important de la història de la democràcia a Catalunya, no el gestionin les forces partidàries de l'autonomia, perquè el mínim comú denominador de la marxa va ser que 'les decisions que afectin el poble de Catalunya les prengui el poble de Catalunya'.
Per Joan Ridao, és l'hora d'una 'transició pacífica i democràtica cap a la independència'. I pel vice-president del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, d'Esquerra, la necessitat d'un estat propi és 'de sentit comú' i, per tant, demana un pacte nacional de tots els partits.
Per Iniciativa, cal un front comú de tots els diputats catalans en les votacions al congrés espanyol, una petició que han fet seva ERC i CiU, que han posat els diputats del PSC a Madrid en el punt de mira, perquè no tenen 'les mans lliures'. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, s'ha mostrat d'acord amb la proposta de formar una assemblea de parlamentaris catalans de les Corts espanyoles, el Parlament de Catalunya i el Parlament Europeu. 'És fonamental que tinguem un full de ruta compartit', ha dit Herrera.
El secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, ha valorat positivament la manifestació celebrada dissabte contra la sentència, que 'també perjudica l'autogovern de les Illes'. 'El marc jurídic compartit no ha de posar límits, més enllà del respecte als drets humans i als principis democràtics, al dret inalienable de cada territori a decidir lliurement el seu futur', ha manifestat el líder dels nacionalistes.
Ara, el PSC, tot i reconèixer el valor de la manifestació, s'ha limitat a insistir en la necessitat de refer el pacte polític amb l'estat espanyol. El conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha dit en nom del govern català que l'executiu espanyol havia de donar una resposta 'clara i contundent' a la manifestació i refer 'els ponts trencats per la sentència'.
El president del govern, José Montilla, ha instat els ciutadans catalans a 'vehicular el rebuig' a la sentència, expressat durant la manifestació de dissabte, contra els qui han propiciat aquesta situació. Montilla ha defensat que les esquerres són les que han contribuït els últims anys a canviar la dinàmica i el manera de fer política, basant-se en la integració, les polítiques socials i la cohesió.
El govern espanyol menysté la manifestació
El govern espanyol ha menystingut la manifestació i les declaracions dels partits catalans. Tot i respectar una manifestació 'important i nombrosa', no creu que sigui un punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i l'estat.
Segons fonts de la Moncloa, esmentades per algunes agències de notícies, és la publicació, vint-i-quatre hores abans de la manifestació, de la sentència del TC, que no 's'ha llegit amb prou calma', i el clima pre-electoral de Catalunya que han inflamat la marxa. El PSOE, doncs, s'ha estimat més d'aprofitar la manifestació per culpar el PP de la sentència; i el PP ha replicat acusant Zapatero de 'frivolitat per la situació'.
