Notícies
Dimecres 23.06.2010 06:00
El govern espanyol amenaça ara la llei de consultes
Vol presentar un recurs al Constitucional contra la llei de consultes populars · Pot afectar el procés de la IP · Ausàs recorda que de moment la llei és ben vigent
El govern espanyol considera que la llei de consultes per la via de referèndum (pdf) és inconstitucional i la vol recórrer al Tribunal Constitucional (TC). De moment s'ha obert un període de negociació de sis mesos després dels quals, en cas de no haver-hi acord, el govern espanyol presentaria el recurs. Amb la presentació del recurs, la llei se suspendria a l'espera d'una sentència i, per tant, es podria blocar tot el procés de la IP per un referèndum oficial sobre la independència. Cal tenir present que els recursos al TC presentats pel govern espanyol impliquen, per causa dels privilegis especials de l'executiu, que la llei recorreguda resti provisionalment suspesa.
La legislació actual imposa un període de sis mesos de negociació entre les parts. És a dir, entre els governs espanyol i català. De moment, el govern ha encarregat al conseller d'Interior, Joan Saura, que emprengui les negociacions per a resoldre aquestes 'discrepàncies competencials'.
El govern espanyol reclama la capacitat 'exclusiva' de convocar referèndums; per tant, considera que envaeixen competències seves els trenta primers articles de la llei i els articles 43-45. Aquests articles fan referència a les disposicions generals, a les consultes populars per via de referèndum d'àmbit de Catalunya d'iniciativa institucional o popular i a la convocatòria del referèndum. Solament la part referida a les consultes d'àmbit municipal és, segons el govern espanyol, constitucional. Així ho va fer saber l'executiu espanyol a la Generalitat, segons que va explicar el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que ahir va fer de portaveu del govern.
El recurs arribaria abans d'haver pogut lliurar les signatures
El jurista Alfons López Tena, un dels promotors de la IP, ha explicat a VilaWeb que ara cal veure quins són els arguments del govern espanyol i en quins aspectes de cada article hi veu conflictes competencials, una informació que no ha transcendit. Per López Tena, que es modifiquin segons quins articles, o fins i tot que es recorrin, no té perquè frenar forçosament la IP acceptada per la mesa del parlament. Però confirma que un recurs contra algun article clau aturaria del tot el procés, perquè quest recurs arribaria, en cas de fer-se efectiu, abans que s'hagin pogut lliurar les signatures per a validar la IP i per a poder-la votar al ple. Segons aquest calendari, el recurs arribaria, també, després de les eleccions al Principat.
Ausàs recorda que la llei continua vigent
El conseller de Governació, Jordi Ausàs, un dels màxims promotors de la llei, va voler deixar clar ahir (comunicat) que l'obertura del procés de negociació no suspèn en cap cas la llei. La llei només deixaria de ser vigent, i només en la part recorreguda, en el moment en què es presenti un recurs. Fonts del departament van recordar que el govern espanyol també va trobar que hi havia parts de la llei d'Educació (LEC) que envaïen les seves competències, però després del període de negociació va desestimar de presentar el recurs al TC.
Ausàs, va explicar, també, que una de les característiques de la llei és la seva 'pulcritud competencial' i el 'rigorós encaix' en l'ordenament jurídic actual. 'El Consell de Garanties Estatutàries ja es va posicionar amb claredat sobre la legitimitat constitucional de la llei per regular els referèndums a Catalunya', va dir, i va afegir que 'el Consell de Garanties entén que el referèndum té una dimensió institucional i que la seva regulació entra dins de la potestat d'autorganització de les comunitats autònomes.'
El conseller va recordar també que les consultes populars són una de les competències incloses en el Títol IV de l'estatut, que especifica en l'article 122 que 'correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l'establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'àmbit de llurs competències, de qualsevol instrument de consulta popular.' Un article, aquest, que forma part de l'estatut i que no ha estat recorregut per ningú.
