17.04.2010 - 06:00
Polònia expressa avui l’últim adéu a les noranta-sis víctimes de l’accident aeri de Katyn després d’una setmana de dol nacional. Si bé avui la cerimònia està dedicada a les víctimes que acompanyaven el president Lech Kaczynski, demà al migdia es farà el comiat d’estat a la catedral de Cracòvia amb l’assistència de caps d’estat i personalitats poloneses i internacionals.
Diversos caps d’estat i de govern havien confirmat la seva presència, però els problemes amb el trànsit aeri a bona part d’Europa fan perillar la seva assistència. Tanmateix, la família Kaczynski no ha volgut ajornar l’enterrament.
Fins ara s’han identificat 71 de les 96 víctimes mortals de la catàstrofe aèrea, que en la majoria dels casos han estat repatriades. La resta de fèretres arribaran els propers dies, així que no tots els cossos poden ser presents a l’acte d’avui.
La investigació continua
Segons un portaveu de la fiscalia, les autoritats russes segueixen descodificant dues de les tres caixes negres de l’avió presidencial. Els continguts del primer informe preliminar no es faran públics fins després dels enterraments.
Un error humà del pilot que transportava la cúpula polonesa, que hauria desobeït els consell dels controladors aeris d’aterrar en un aeroport alternatiu, segueix essent la principal hipòtesi de l’accident. Segons el fiscal en cap de Polònia, Andrzej Seremet, de moment no hi ha proves que demostrin que el pilot de l’avió va rebre pressions per part del president polonès, Lech Kaczynski, tal i com alguns mitjans havien especulat.
D’una altra banda, segons un fiscal militar de Polònia, Zbigniew Rzepa, els enregistraments de la caixa negra que ja ha tornat al país demostren que els pilots van ser conscients de l’impacte imminent. Van ser uns últims ‘segons dramàtics’, explica el coronel Rzepa.
Una polèmica aillada
La decisió d’enterrar el president de Polònia, Lech Kaczynski, al castell de Wawel, a Cracòvia, ha estat aquesta setmana l’únic episodi de divisió entre els polonesos. El cardenal Stanislaw Dziwisz va dir dimarts que aquest funeral serviria per ‘unir el poble polonès’, però, el fet que la cripta de la catedral de Wawel estigui reservada a herois nacionals, poetes o reis, ha dividit part de l’opinió pública polonesa.
El diari liberal polonès Gazeta Wyborcza va qualificar d’emocional i precipatada la decisió. Les restes de Wladyslaw Sikorski, l’últim líder polític mort en funcions el 1943 a causa d’un accident aeri descansen a la catedral de Wawel.
Entre la continuïtat i el canvi
La commoció per la pèrdua del president president Lech Kaczynski ha estat notable, malgrat que es trobava en un moment molt baix de popularitat. De fet, si les preferències electorals mostrades pels sondatges no feien un tomb, Kaczynski anava camí de perdre els comicis que s’havien de celebrar al desembre d’enguany. Segons va anunciar el president en funcions, Bronislaw Komorowski, les eleccions presidencials anticipades se celebraran el 13 o el 20 de juny.
Tot i que els interrogants són molts, el propi Komorowski partia com a favorit abans de l’accident mortal. Un sinistre que també es va endur Jerzy Szmajdzinski, vice-president del parlament i candidat del principal partit de l’esquerra polonesa, el SLD.
Després que el juliol de 2006 els bessons Kaczynski protagonitzessin un fet polític sense precedents, Lech com a president i Jaroslaw com a primer ministre, el partit dretà i tradicionalista Llei i Justícia (PiS) també presenta dubtes perquè estava en hores baixes. La tardor de 2007 Jaroslaw va perdre les eleccions davant el líder de la Plataforma Cívica i actual primer ministre, Donald Tusk, que durant el seu mandat ha calmat l’ambient polític intern alhora que ha apropat Polònia a la Unió Europea.
El resultat final dels comicis presidencials de juny pot donar continuïtat a la renovació iniciada per l’actual primer ministre polonès o bé un cert retorn del tradicionalisme dels bessons Kaczynski. Un dels interrogants és quin paper pot jugar el factor emocional pel record de la tragèdia aèria en l’electorat. I l’aparició dels primers rumors sobre un possible relleu de Jaroslaw sobre el seu germà no s’han fet esperar.
