Notícies
Dimarts 16.03.2010 06:00
L'IVAM repassa el modernisme català
L'exposició 'De Gaudí a Picasso', inaugurada ahir, restarà oberta fins al 27 de juny
A l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), s'hi va inaugurar ahir l'exposició 'De Gaudí a Picasso', una visió panoràmica del modernisme català, il·lustrada amb 125 obres dels creadors més representatius de l'època. L'exposició insisteix en 'l'empremta decisiva i permanent en la memòria' d'aquesta etapa de transformació. Una etapa que encara es coneix 'superficialment', segons el comissari del projecte, Tomàs Llorens.
'De Gaudí a Picasso', fruit d'una tasca d'investigació de dos anys i mig, centra la seua mirada sobre l'art català modernista en un recorregut emmarcat per estos dos artistes, i també per l'escultor Julio González, que, de la mateixa manera que Picasso, es va formar a la Barcelona del moment.
L'exposició, que es podrà preveure fins al pròxim 27 de juny, permet admirar peces cedides pel Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu Picasso, el Prado i la col·lecció Thyssen-Bornemisza, a més d'algunes peces provinents de fons particulars.
De la producció de Gaudí, per exemple, es poden veure peces en 'trencadís' del Parc Güell, reixes de La Pedrera, al costat d'un àudiovisual que s'endinsa per mitjà de la imatge en l'arquitectura de l'autor. Pel que fa a Picasso, hi és representat per diversos quadres i dibuixos del seu període blau.
El públic podrà ser testimoni del trànsit que van viure estos autors seguint les diferents seccions en les quals s'ha dividit l'exposició. En les primeres sales es mostra la fascinació dels artistes vers el nou 'esperit metropolità' nascut arran de l'aparició de les 'ciutats tentaculars' i que van saber plasmar pintors com Casas i Rusiñol en la dècada dels noranta. En este apartat s'inclou també una sèrie de retrats signats per Casas dels artistes que es reunien en la emblemàtic cafè Els Quatre Gats.
La mostra aborda més endavant la influència del corrent espiritualista en l'evolució del modernisme. Associada en part a l'activitat del Cercle Artístic San Lluc, al qual va pertànyer Gaudí, esta tendència va renegar del progressisme materialista i el positivisme que va inspirar els inicis de la belle époque i va utilitzar els recursos del simbolisme. Mir i Anglada van aportar a este panorama obres en les quals s'aprecien coincidències amb el modernisme d'altres centres europeus, com Brussel·les, Munic o Viena.
La tercera i última etapa del modernisme va estar protagonitzada, com recorda la mostra, per artistes joves, entre els quals hi ha González, Sunyer, Picasso i Nonell, considerat l'últim gran pintor modernista. La gran figura emergent en aquells anys va ser, sens dubte, Picasso, al voltant del qual es van congregar altres creadors com Hugué, Canals, Sunyer o els germans Juliol i Joan González, residents ja tots a París i coneguts allà com 'la bande catalane'.
Amb motiu de la mostra s'ha editat un catàleg que a més de reproduir les imatges seleccionades inclou textos de Tomàs Llorens, Daniel Giralt-Miracle, Boye Llorens, Mercè Doñate, Marilyn McCully i Francesc Fontbona.
